Es mostren 88939 resultats

alimentós
| alimentosa

alimentós
| alimentosa

alimfocitosi

alimfocitosi

alineació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alineació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_li_ne_a_ci_ó
Etimologia: de alinear 1a font: 1868, DLCo.
Body
    femení
    1. Acció d’alinear o d’alinear-se, alineament;
    2. l’efecte.
  1. ciències militars
    1. Acció de col·locar les tropes sobre una línia recta imaginària que hom suposa traçada sobre el terreny;
    2. l’efecte.
  2. astronomia Cadascuna de les línies de les cartes celestes que tenen com a finalitat d’ajudar a reconèixer els estels i les constel·lacions.
  3. construcció Conjunt d’estaques posades en línia per a assenyalar un límit entre dues parcel·les de terreny o la posició d’una futura construcció.
  4. esports Jugadors d’un equip designats per a disputar un partit.
  5. marina de guerra Línia recta en què cal mantenir els vaixells quan naveguen en formació.
  6. radiotècnia Operació que duu tots els circuits oscil·lants d’un emissor o d’un receptor electrònic a la freqüència exacta que els correspon.
  7. tecnologia Operació consistent a alinear peces o parts de peça.
  8. topografia Qualsevol línia traçada sobre el terreny que es manté constant en la direcció o en la forma.

alineació

alineador
| alineadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alineador</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_li_ne_a_dor
Etimologia: de alinear
Body
  1. masculí i femení esports Persona que s’encarrega de controlar que les embarcacions se situïn en línia recta abans de la sortida d’una cursa de rem o de piragüisme en aigües tranquil·les.
  2. masculí topografia Instrument per mitjà del qual un sol operador pot intercalar un punt sobre una alineació determinada per dos senyals.

alineador
| alineadora

alineament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alineament</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_li_ne_a_ment
Etimologia: de alinear
Body
    masculí
    1. Acció d’alinear o d’alinear-se;
    2. l’efecte.
  1. Línia segons la qual cal fer un alineament. L’alineament d’un carrer.
  2. dret administratiu Línia fixada per l’administració pública que ha d’ésser forçosament respectada per les edificacions urbanes en llur situació respecte a les vies i places públiques.
  3. economia Operació de política econòmica per la qual un estat adopta mesures paral·leles a les preses per d’altres estats o a les decidides per organismes econòmics internacionals.
  4. ciències polítiques
    1. Acció d’alinear-se;
    2. l’efecte.

alineament

alinear


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alinear</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_li_ne_ar
Etimologia: de l’ant. linear ‘marcar línies’, der. del ll. līnĕa ‘línia’ 1a font: 1868, DLCo.
Body
    verb
    1. transitiu Situar (diferents persones o diferents coses) en una línia determinada. Alinear les tropes.
    2. pronominal Alinear-se en un lloc preeminent.
  1. transitiu
    1. construcció Situar els punts que determinen una alineació.
    2. esports Designar els jugadors que han de formar una alineació.
    3. tecnologia Disposar dues o més peces o parts de peça de manera que restin coaxials.
  2. pronominal ciències polítiques En política internacional, arrenglerar-se al costat d’un gran bloc.

alinear

alineat
| alineada

alineat
| alineada

alionenc
| alionenca

alionenc
| alionenca

alípede
| alípeda

alípede
| alípeda

aliquanta, part

aliquanta, part