Es mostren 88939 resultats

flameró


<title type="display">flameró</title>

Etimologia: de flamer
    masculí
  1. Flama que surt del cim d’una xemeneia.
  2. Ornament llarg i ondat en forma de flama. Els flamerons de les tiges de la reixa.

flameró

masculí Flama que surt del cim d’una xemeneia Ornament llarg i ondat en forma de flama Els flamerons de les tiges de la reixa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flamet

■ flamet

masculí pastisseria Flam petit Dolç gelatinós fet de rovell d’ou, en forma de petit flam
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flami

■ flami

masculí En l’antiguitat romana, vel de color de foc que portaven les núvies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flamífer
| flamífera

■ flamífer
| flamífera

adjectiu Que produeix flama
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flamíger
| flamígera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flamíger</title>

Etimologia: del ll. flammĭger, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a una flama o a les flames.
  2. adjectiu Que llança flames; flamejant.
  3. adjectiu i masculí especialment art Dit del tercer període de l’art gòtic, al segle XV, que es caracteritza per les seves línies decoratives ondulades semblants a llengües de foc.

■ flamíger
| flamígera

adjectiu Relatiu o pertanyent a una flama o a les flames adjectiu Que llança flames flamejant adjectiu i masculí especialment art Dit del tercer període de l’art gòtic, al segle XV, que es caracteritza per les seves línies decoratives ondulades semblants a llengües de foc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

flamingant

flamingant

adjectiu i masculí i femení història Dit del partidari del flamingantisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

flamingantisme

flamingantisme

masculí història Moviment polític d’origen liberal i catòlic a favor de l’emancipació i l’autonomia cultural de la comunitat neerlandesa a Bèlgica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flammulina

■ flammulina

femení botànica Bolet Flammulina velutipes de cama vellutada i barret viscós, present a la tardor sobre soques tallades i fusta morta, objecte d’un important conreu i comerç per a les cuines orientals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flàmula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flàmula</title>

Etimologia: del ll. flammŭla, dimin. de flamma ‘flama’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Flama minúscula.
  2. Bandera estreta i llarga.
  3. ictiologia Cinta.
  4. indústria tèxtil
    1. Cadascun dels claps de diferent color que es produeixen en una madeixa en tenyir-la tapant certs indrets amb paper d’estrassa lligat amb vetes.
    2. Cadascun dels claps que presenten els teixits fabricats amb fils flamulejats.

■ flàmula

femení Flama minúscula Bandera estreta i llarga ictiologia Cinta indústria tèxtil Cadascun dels claps de diferent color que es produeixen en una madeixa en tenyir-la tapant certs indrets amb paper d’estrassa lligat amb vetes Cadascun dels claps que presenten els teixits fabricats amb fils flamulejats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flamulejar

■ flamulejar

verb transitiu indústria tèxtil Tenyir fent claps o flàmules
Informació complementària
Traducció