Es mostren 88939 resultats

■ flonjor

■ flonjor

femení Qualitat de flonjo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

floqueter

floqueter

masculí botànica Balsamina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flor</title>

Etimologia: del ll. flōs, flōris, íd. 1a font: orígens de la llengua, Llull
    femení
    1. botànica En les plantes fanerògames, part on hi ha inserits els òrgans de reproducció (estams, pistils) amb altres de funció protectora (pètals i sèpals).
    2. per extensió Nom aplicat vulgarment i impròpiament a diverses inflorescències, com és ara el capítol de les compostes o l’espàdix de les aràcies.
    3. en flor Florit. Un cirerer en flor.
    4. flor artificial Objecte de paper, de roba, de plàstic, etc., que imita una flor.
    5. flors cordials farmàcia, indústria farmacèutica Mescla de quatre flors (borratja, buglossa, viola i rosa roja) amb la qual hom fa una infusió, emprada en medicina popular com a sudorípara.
    6. una flor no fa estiu figuradament Refrany que vol dir que un objecte o un fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general.
  2. botànica
    1. flor d’abella Abelles.
    2. flor d’aigua ecologia Massa flotant d’algues microscòpiques, bàsicament esquizofícies (Microcystis, Oscillatoria, Anabaena, etc.), que formen, a l’estiu, capes mucilaginoses, d’olor desagradable, sobre aigües estancades eutròfiques.
    3. flor d’avellana Planta herbàcia de la família de les oxalidàcies (Oxalis cernua), amb fulles trifoliades i flors grogues en umbel·la.
    4. flor de cera jardineria Liana de la família de les asclepiadàcies (Hoya carnosa), amb fulles oposades, ovades i carnoses, i amb inflorescències cimoses de flors blanques.
    5. flor de corall jardineria Arbust o petit arbre espinós de la família de les papilionàcies (Erythrina crista-galli), de fulles alternes trifoliades i flors carmesines.
    6. flor de cucut Planta herbàcia de la família de les cariofil·làcies (Lychnis flos-cuculi), de fulles lanceolades i flors amb cinc pètals rosats.
    7. flor de galàpet jardineria Planta herbàcia cactiforme de la família de les asclepiadàcies (Stapelia variegata), afil·la, de tiges gruixudes i tetragonals i de flors grogues amb taques purpúries.
    8. flor de l’amor jardineria Planta herbàcia vivaç de la família de les liliàcies (Agapanthus africanus), de fulles lanceolades i flors blaves en umbel·la sobre un llarg escap.
    9. flor de la passió Passionera.
    10. flor de lis Lis.
    11. flor de lluna jardineria Planta herbàcia enfiladissa de la família de les convolvulàcies (Calonyction aculeatum), aculeada, de fulles cordiformes i flors blanques oloroses, que s’obren al capvespre.
    12. flor de mel jardineria Arbust perennifoli de la família de les meliantàcies (Melianthus major), d’olor molt forta, fulles imparipinnades i flors vermelles irregulars, disposades en raïm.
    13. flor de neu Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Leontopodium alpinum), més o menys llanosa i blanquinosa, que es fa en alta muntanya. És anomenada també edelweiss.
    14. flor de neu Lliri de neu.
    15. flor de nit jardineria Planta herbàcia vivaç de la família de les nictaginàcies (Mirabilis jalapa), d’arrel tuberosa, fulles ovals acuminades i flors atrompetades de diversos colors que s’obren al vespre.
    16. flor de papallona jardineria Planta herbàcia anual o biennal de la família de les solanàcies (Schizanthus pinnatus), de fulles pinnatisectes i flors grosses amb una corol·la molt bilabiada i lobulada, que recorda la papallona.
    17. flor de Sant Joan Planta sufruticosa de la família de les compostes (Helichrysum angustifolium), de fulles molt estretes i capítols grocs.
    18. flor de sempredura Pota de gat.
  3. figuradament
    1. Esplendor, excelsitud de les coses intel·lectuals o morals. La flor de la innocència. La flor de la virginitat.
    2. Paraula o dita d’elogi, afectuosa, amable, etc. Tirar flors a una noia.
    3. poèticament Vulva.
    4. retòrica Ornament de l’estil.
    5. en flor En l’estat de major perfecció, bellesa, etc.
    6. ésser flors i violes Ésser cosa fàcil i plaent.
    7. flor natural En els Jocs Florals, flor d’or amb què és premiada la millor composició de tema amorós.
    8. la flor de la joventut (o de l’edat, o de la vida) El temps de la plena joventut, l’època millor de la vida.
    9. néixer amb la flor al cul locució verbal col·loquialment Tenir molta sort.
    10. tirar flors a la tomba (d’algú) Retre homenatge a la seva memòria.
  4. La part més delicada, més triada, d’una cosa. La flor de la farina. La flor de la intel·lectualitat catalana.
    1. a flor de A la superfície de. A flor d’aigua. A flor de terra.
    2. a flor de llavis A punt de sortir de la boca. Sempre té alguna cançó a flor de llavis.
    3. a flor de pell Que no passa de la pell, superficial.
    1. Polsim que recobreix certs fruits.
    2. Bromera que es produeix a la superfície de certs líquids fermentats en contacte amb l’aire. Flor del vi. Flor del vinagre.
  7. adoberia
    1. Capa superior del derma de la pell d’un animal que apareix quan ha estat depilada i l’epidermis ha estat eliminada.
    2. Capa de la flor, molt prima, que hom separa en dividir una pell.
    3. flor corregida Cuir la flor del qual ha estat parcialment eliminada per desflorament.
    4. flor crispada Cuir adobat de manera que es produeixi un encongiment en la capa de flor per tal d’obtenir una superfície amb plecs i ranures desiguals.
    5. flor pujada Cuir de flor de gra petit i aspre obtinguda per granejatge.
  8. jocs d’entreteniment En certs jocs, conjunt de tres o més cartes d’un mateix coll.
  9. flor de lis heràldica Figura que representa la flor del lliri formada per un pètal central dreçat i dos de corbats cap enfora, generalment reunits per una mena d’anella que deixa veure la base o peu de la flor.
  10. química Producte d’alteració o de sublimació que forma una crosta o eflorescència.

■ flor

femení botànica En les plantes fanerògames, part on hi ha inserits els òrgans de reproducció estams, pistils amb altres de funció protectora pètals i sèpals per extensió Nom aplicat vulgarment i impròpiament a diverses inflorescències, com és ara el capítol de les compostes o l’espàdix de les aràcies en flor Florit Un cirerer en flor flor artificial Objecte de paper, de roba, de plàstic, etc, que imita una flor flors cordials farmàcia, indústria farmacèutica Mescla de quatre flors borratja, buglossa, viola i rosa roja amb la qual hom fa una infusió, emprada en medicina popular com a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flora</title>

Etimologia: del ll. Flōra, nom de la deessa de les flors 1a font: 1911
    femení
  1. botànica
    1. Conjunt d’espècies vegetals que creixen en una regió o en un territori.
    2. per extensió Estudi de la flora d’una regió o d’un territori.
    3. Obra que tracta de la flora d’una regió o d’un territori.
  2. microbiologia
    1. Conjunt de microorganismes d’un òrgan o d’un medi.
    2. flora intestinal Conjunt de bacteris simbiòtics comensals del budell gros dels vertebrats que fermenten restes orgàniques no digerides, les quals formaran part dels excrements.

■ flora

femení botànica Conjunt d’espècies vegetals que creixen en una regió o en un territori per extensió Estudi de la flora d’una regió o d’un territori Obra que tracta de la flora d’una regió o d’un territori microbiologia Conjunt de microorganismes d’un òrgan o d’un medi flora intestinal Conjunt de bacteris simbiòtics comensals del budell gros dels vertebrats que fermenten restes orgàniques no digerides, les quals formaran part dels excrements
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ floració

■ floració

femení fisiologia vegetal Procés de formació de les flors que comporta la transformació de la gemma vegetativa en gemma floral
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ florada

■ florada

femení floret 1 Una florada de joves
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ floral


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">floral</title>

Etimologia: del ll. floralis, íd. 1a font: 1864, DLab.
    adjectiu
  1. botànica Relatiu o pertanyent a la flor o a les flors. Verticil floral. Diagrama floral.
  2. estil floral art Estil caracteritzat per la inspiració en elements vegetals i per la utilització de la línia corba.
  3. teràpia floral terapèutica Mètode terapèutic basat en les propietats benèfiques de certes essències florals, destinat a reequilibrar estats mentals negatius i a aconseguir la superació de conflictes psíquics que hom considera que són l’origen de determinades malalties.

■ floral

adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a la flor o a les flors Verticil floral Diagrama floral estil floral art Estil caracteritzat per la inspiració en elements vegetals i per la utilització de la línia corba teràpia floral terapèutica Mètode terapèutic basat en les propietats benèfiques de certes essències florals, destinat a reequilibrar estats mentals negatius i a aconseguir la superació de conflictes psíquics que hom considera que són l’origen de determinades malalties
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ floralesc
| floralesca

■ floralesc
| floralesca

adjectiu Relatiu o pertanyent als Jocs Florals figuradament i pejorativament Dit dels mots, les expressions o les composicions literàries afectats, antiquats, arcaïtzants o ridículs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ floratge

■ floratge

masculí Conjunt de les flors d’un arbre, d’un boscatge, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ floravia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">floravia</title>

Partició sil·làbica: flo_ra_vi_a
Etimologia: pròpiament no és comp. de flor, sinó alteració per etimologia popular de l’ant. foravia o voravia, planta que es fa a les voreres dels camins 1a font: c. 1900, Verdaguer
    femení botànica
  1. Espina-xoca.
  2. Obriülls.

■ floravia

femení botànica Espina-xoca Obriülls
Traducció