Es mostren 88939 resultats

■ florilegi

■ florilegi

masculí Antologia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ floriment

■ floriment

masculí Acció de florir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ florir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">florir</title>

Homòfon: florí
Etimologia: del ll. td. florīre, ll. cl. florēre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu botànica
    1. Fer flor les plantes.
    2. Aparèixer les flors. Les roses floreixen per l’abril.
  2. intransitiu figuradament
    1. Prosperar, estar en ple vigor. Aquell segle floriren totes les arts. Hi floreixen l’agricultura, el comerç i la indústria.
    2. Aparèixer, produir-se una cosa agradosa. Un somriure li florí dels llavis. L’amor florí de seguida entre ells dos.
    3. Viure una persona i produir obres en una època o un país determinat. Aquell poeta florí al segle XV.
  3. pronominal
    1. botànica Cobrir-se una cosa de floridura.
    2. figuradament Neguitejar-se, consumir-se. Ens vam florir esperant-los.

■ florir

verb intransitiu botànica Fer flor les plantes Aparèixer les flors Les roses floreixen per l’abril intransitiu figuradament Prosperar, estar en ple vigor Aquell segle floriren totes les arts Hi floreixen l’agricultura, el comerç i la indústria Aparèixer, produir-se una cosa agradosa Un somriure li florí dels llavis L’amor florí de seguida entre ells dos Viure una persona i produir obres en una època o un país determinat Aquell poeta florí al segle XV pronominal botànica Cobrir-se una cosa de floridura figuradament Neguitejar-se, consumir-se Ens vam florir esperant-los
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ florista

■ florista

masculí i femení Persona que ven flors Persona que fa flors artificials botànica Botànic especialitzat en estudis florístics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ floristeria

■ floristeria

femení Botiga on hom ven flors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ florístic
| florística

■ florístic
| florística

adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a la flora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ florit
| florida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">florit</title>

Etimologia: de florir
  1. adjectiu
    1. Que té flors. Un arbre florit.
    2. figuradament Dit del llenguatge, l’estil, etc., granment adornat de gales retòriques.
    3. barba florida Barba blanca.
    4. Pasqua Florida Pasqua de Resurrecció.
  2. adjectiu Que té floridura. Una taronja florida.
  3. masculí botànica Floridura.
  4. adjectiu heràldica Dit de la planta o de l’arbre amb les flors d’un esmalt diferent del del fullatge.

■ florit
| florida

adjectiu Que té flors Un arbre florit figuradament Dit del llenguatge, l’estil, etc, granment adornat de gales retòriques barba florida Barba blanca Pasqua Florida Pasqua de Resurrecció adjectiu Que té floridura Una taronja florida masculí botànica Floridura adjectiu heràldica Dit de la planta o de l’arbre amb les flors d’un esmalt diferent del del fullatge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ floritura

■ floritura

femení música Ornament afegit a una frase musical, generalment sense alterar-ne l’estructura per extensió Ornament artificiós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ floró


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">floró</title>

Etimologia: del fr. fleuron, íd., der. de fleur, probablement de l’it. fiorone, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. art Ornament en forma de flor.
    2. art Ornament pintat o esculpit que decora un sostre.
    3. figuradament Fet, mèrit, títol, etc., que dona esplendor o honra a algú o a alguna cosa. Aquesta província és el més bell floró de la seva corona.
    4. heràldica Adorn en forma de fulla, generalment d’api o julivert, posat sobre el cercle d’una corona.
  2. botànica Flòscul.
  3. arts gràfiques Instrument de ferro que duu, gravats en relleu, flors, creus, etc., emprat per a adornar el llom i les cobertes dels llibres.

■ floró

masculí art Ornament en forma de flor art Ornament pintat o esculpit que decora un sostre figuradament Fet, mèrit, títol, etc, que dona esplendor o honra a algú o a alguna cosa Aquesta província és el més bell floró de la seva corona heràldica Adorn en forma de fulla, generalment d’api o julivert, posat sobre el cercle d’una corona botànica Flòscul arts gràfiques Instrument de ferro que duu, gravats en relleu, flors, creus, etc, emprat per a adornar el llom i les cobertes dels llibres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ floroglucinol

■ floroglucinol

masculí química Antiespasmòdic emprat com a reactiu analític i com a intermediari en la indústria de colorants