Es mostren 88940 resultats

al·lantocori


<title type="display">al·lantocori</title>

Etimologia: de al·lanto- i el gr. kóryon ‘nucli’
masculí embriologia En els embrions dels vertebrats amniotes, estructura formada de la unió de la capa externa de l’al·lantoide i el cori.

al·lantocori

masculí embriologia En els embrions dels vertebrats amniotes, estructura formada de la unió de la capa externa de l’allantoide i el cori
Gran Diccionari de la llengua catalana

al·lantocòrion

al·lantocòrion

masculí embriologia allantocori
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ al·lantoic
| al·lantoica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">al·lantoic</title>

Partició sil·làbica: al_lan_toic
Etimologia: de al·lanto- i -ic1
    adjectiu
  1. embriologia Relatiu o pertanyent a l’al·lantoide.
  2. àcid al·lantoic química orgànica Àcid diureidoacètic, intermediari o terme final del catabolisme de les purines en nombrosos animals aquàtics.

■ al·lantoic
| al·lantoica

adjectiu embriologia Relatiu o pertanyent a l’allantoide àcid allantoic química orgànica Àcid diureidoacètic, intermediari o terme final del catabolisme de les purines en nombrosos animals aquàtics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ al·lantoidal

■ al·lantoidal

adjectiu embriologia Relatiu o pertanyent a l’allantoide Membrana allantoidal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ al·lantoide

■ al·lantoide

femení embriologia En els embrions dels vertebrats amniotes, estructura en forma de sac que creix a la part ventral de la faringe primitiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

al·lantoïna

al·lantoïna

femení bioquímica Producte d’oxidació de l’àcid úric, de fórmula C 4 H 6 N 4 O 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

al·lantúric, àcid

al·lantúric, àcid

química orgànica Producte obtingut per hidròlisi alcalina de l’allantoïna o bé condensant la urea amb àcid glioxílic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ allar

■ allar

masculí agricultura Camp sembrat d’alls
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

allarar

allarar

verb transitiu Disposar un indret com una llar pronominal Parar casa, establir-se en una casa
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ allarg

■ allarg

masculí Allargament anar-se’n un afer en allargs Restar sense compliment amb contínues dilacions donar allargs a una cosa Diferir-la, retardar-ne l’execució, el compliment plural Allargues
Traducció