Es mostren 88939 resultats

flotant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flotant</title>

Accessory
Etimologia: de flotar 1a font: 1917, DOrt.
Body
    adjectiu
  1. Que flota. Dic flotant.
    1. Fluctuant, oscil·lant. Deute flotant. Població flotant.
    2. economia Dit de la moneda que és en flotació.
  2. heràldica Dit de la nau o el peix representats sobre l’aigua.

flotant

flotar

flotar

flotilla

flotilla

flotó

flotó

flou*

flou*

flox


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flox</title>

Body
femení botànica i jardineria Gènere d’herbes o petits arbusts de la família de les polemoniàcies (Phlox), de fulles enteres oposades, inflorescències en panícula i fruit en càpsula, entre els quals cal esmentar Ph. drummondii, planta molt emprada com a ornamental.

flox

flucitosina

flucitosina

fluctuació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fluctuació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: fluc_tu_a_ci_ó
Etimologia: del ll. fluctuatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
    1. Acció de fluctuar;
    2. l’efecte.
  1. economia Variació experimentada en el curs general de l’activitat econòmica o en una magnitud econòmica rellevant.
  2. estadística i física Desviació del valor d’una magnitud respecte al seu valor mitjà.
  3. patologia Sensació d’onada que experimenta la mà col·locada sobre la pell al nivell d’una regió tumescent, mentre l’altra mà, posada al costat contrari, provoca, mitjançant un cop, una oscil·lació del líquid contingut.

fluctuació

fluctuant

fluctuant

fluctuar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fluctuar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: fluc_tu_ar
Etimologia: del ll. fluctuari, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    verb intransitiu
  1. antigament Moure’s per l’impuls de les onades, sobre les onades.
  2. Experimentar, una situació, variacions d’augment o disminució. El preu dels préssecs fluctua segons la temporada.
    1. Oscil·lar entre dues situacions diferents o oposades. Sempre fluctua entre l’eufòria i la depressió.
    2. figuradament Vacil·lar, dubtar, en la resolució d’una cosa, estar indecís.

fluctuar