Es mostren 88940 resultats

■ folgar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">folgar</title>

Etimologia: del ll. td. follĭcare ‘panteixar, esbufegar; anar balder’, der. de fŏllis ‘manxa’ 1a font: 1460, Roig
    verb intransitiu
  1. Fer festa, reposar de treballar. Entre vacances i vagues, folguen gairebé tot l’any.
  2. Passar el temps divertint-se. Anaven a folgar a l’hostal de l’Arengada.

■ folgar

verb intransitiu Fer festa, reposar de treballar Entre vacances i vagues, folguen gairebé tot l’any Passar el temps divertint-se Anaven a folgar a l’hostal de l’Arengada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ folgat
| folgada

■ folgat
| folgada

adjectiu Dit d’un vestit o una peça de vestir que no estreny Unes faldilles folgades figuradament Sense estretors, especialment econòmiques Una posició folgada Una vida folgada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ folgós
| folgosa

■ folgós
| folgosa

adjectiu Amic de folgues, de divertir-se fent barrila, dient jocositats, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ folguera

■ folguera

femení botànica falguera 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ folguerila


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">folguerila</title>

Etimologia: dimin. de folguera
femení botànica Pteridòfit de la família de les polipodiàcies (Cosentinia vellea), de frondes bipinnatisectes cobertes de pèls blanquinosos, que habita a les fissures de les roques de les contrades mediterrànies marítimes.

■ folguerila

femení botànica Pteridòfit de la família de les polipodiàcies Cosentinia vellea , de frondes bipinnatisectes cobertes de pèls blanquinosos, que habita a les fissures de les roques de les contrades mediterrànies marítimes
Gran Diccionari de la llengua catalana

folguerolenc
| folguerolenca

folguerolenc
| folguerolenca

adjectiu i masculí i femení De Folgueroles Osona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ foli


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">foli</title>

Etimologia: del ll. fŏlĭum, íd.
    masculí
    1. codicologia Full d’un llibre o d’un manuscrit que hom numera només per l’anvers.
    2. Full de paper que fa 22 per 32 cm.
  2. geometria
    1. Corba una part de la qual té una forma similar a la d’una fulla d’arbre.
    2. foli de Descartes Cúbica expressada implícitament per l’equació cartesiana x3 + y3 = 3axy, on a és una constant.
  3. arts gràfiques
    1. Número que indica l’ordre de les pàgines d’un llibre, un conjunt de fulls impresos, etc.
    2. Plec de quatre planes.

■ foli

masculí codicologia Full d’un llibre o d’un manuscrit que hom numera només per l’anvers Full de paper que fa 22 per 32 cm geometria Corba una part de la qual té una forma similar a la d’una fulla d’arbre foli de Descartes Cúbica expressada implícitament per l’equació cartesiana x 3 + y 3 = 3 axy , on a és una constant arts gràfiques Número que indica l’ordre de les pàgines d’un llibre, un conjunt de fulls impresos, etc Plec de quatre planes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ foli-

■ foli-

Forma prefixada del mot llatí folium , que significa ‘fulla’ Ex foliaci, foliífer
Gran Diccionari de la llengua catalana

folia

folia

femení música follia 2 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ foliaci
| foliàcia

■ foliaci
| foliàcia

adjectiu botànica Que té l’aspecte o la natura de les fulles Sèpal foliaci Laminar
Traducció