Es mostren 88953 resultats

■ allau


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">allau</title>

Partició sil·làbica: a_llau
Etimologia: variant més actual de llau, femení, al qual s’aglutinà la a de l’article 1a font: 1154
    femení
    1. geomorfologia Massa de neu que es desprèn i es precipita muntanya avall amb violència.
    2. per analogia Una allau de gent. Una allau de sol·licituds.
  2. electrònica Fenomen en virtut del qual els electrons lliures existents en un medi qualsevol ionitzable sotmès a un camp elèctric poden produir nous ions i crear alhora més electrons lliures que, per part seva, reprodueixen el mateix fenomen.

■ allau

femení geomorfologia Massa de neu que es desprèn i es precipita muntanya avall amb violència per analogia Una allau de gent Una allau de sollicituds electrònica Fenomen en virtut del qual els electrons lliures existents en un medi qualsevol ionitzable sotmès a un camp elèctric poden produir nous ions i crear alhora més electrons lliures que, per part seva, reprodueixen el mateix fenomen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

allavós
| allavosa

allavós
| allavosa

adjectiu meteorologia Favorable al desencadenament d’allaus
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ al·lè


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">al·lè</title>

Homòfon: hel·lè
Etimologia: contracció de al·lilè
    masculí química orgànica
  1. Propadiè, hidrocarbur insaturat obtingut per acció del zinc en pols sobre el 2,3-dicloropropè, per piròlisi de l’isobutilè o per electròlisi dels itaconats.
  2. per extensió Qualsevol dels hidrocarburs que tenen dos enllaços dobles acumulats.

■ al·lè

masculí química orgànica Propadiè, hidrocarbur insaturat obtingut per acció del zinc en pols sobre el 2,3-dicloropropè, per piròlisi de l’isobutilè o per electròlisi dels itaconats per extensió Qualsevol dels hidrocarburs que tenen dos enllaços dobles acumulats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ al·legable

■ al·legable

adjectiu Que hom pot allegar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ al·legació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">al·legació</title>

Partició sil·làbica: al_le_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. allegatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’al·legar;
    2. l’efecte.
  2. La cosa al·legada.
  3. Al·legat.
  4. al·legació de dret dret Invocació d’un fonament de dret en un procés o en un procediment administratiu en defensa d’una petició o d’una pretensió jurídica.
  5. al·legació de fet dret Invocació d’un fet en un procés o en un procediment en defensa d’una pretensió o d’una petició jurídica.
  6. escrit d’al·legacions dret Escrit en què hom invoca al·legacions de fet o de dret en un conflicte d’interessos.
  7. període d’al·legacions dret processal Part del procés judicial reservada especialment per tal que els litigants formulin al·legacions en defensa de llurs pretensions.

■ al·legació

femení Acció d’ allegar l’efecte La cosa allegada Allegat allegació de dret dret Invocació d’un fonament de dret en un procés o en un procediment administratiu en defensa d’una petició o d’una pretensió jurídica allegació de fet dret Invocació d’un fet en un procés o en un procediment en defensa d’una pretensió o d’una petició jurídica escrit d’allegacions dret Escrit en què hom invoca allegacions de fet o de dret en un conflicte d’interessos període d’allegacions dret processal Part del procés judicial reservada especialment per tal que els litigants formulin allegacions en defensa de llurs…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ al·legador
| al·legadora

■ al·legador
| al·legadora

adjectiu Que allega
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ al·legar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">al·legar</title>

Etimologia: del ll. allegare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Citar com a autoritat, donar com a raó, com a argument, com a excusa.
  2. dret Invocar en un procés judicial, en un procediment administratiu o en un conflicte d’interessos, un fet o un raonament jurídic en defensa d’una petició o d’una pretensió jurídica.

■ al·legar

verb transitiu Citar com a autoritat, donar com a raó, com a argument, com a excusa dret Invocar en un procés judicial, en un procediment administratiu o en un conflicte d’interessos, un fet o un raonament jurídic en defensa d’una petició o d’una pretensió jurídica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ al·legat

■ al·legat

masculí Exposició de les raons en què es fonamenta alguna cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ al·legoria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">al·legoria</title>

Partició sil·làbica: al_le_go_ri_a
Etimologia: del ll. allegoria, pres del gr. allēgoría ‘metàfora, al·legoria’, format amb állos ‘altre’ (=ll. alius) i agoreúō ‘parlar’ 1a font: 1390, Torcimany
    femení
  1. Allò que representa una cosa, una idea, per semblança suggestiva; emblema.
  2. art Representació metafòrica d’idees abstractes a través de figures o de temes plàstics.
  3. literatura Figura retòrica que consisteix a desenvolupar una imatge o una successió d’imatges de manera que expressin simultàniament un sentit directe i un altre de figurat, ambdós complets.

■ al·legoria

femení Allò que representa una cosa, una idea, per semblança suggestiva emblema art Representació metafòrica d’idees abstractes a través de figures o de temes plàstics literatura Figura retòrica que consisteix a desenvolupar una imatge o una successió d’imatges de manera que expressin simultàniament un sentit directe i un altre de figurat, ambdós complets
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ al·legòric
| al·legòrica

■ al·legòric
| al·legòrica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’allegoria, que conté allegoria
Traducció