Es mostren 88940 resultats

■ fonendoscopi

■ fonendoscopi

masculí diagnosi Estetoscopi consistent en una petita campana, proveïda d’una membrana, unida a dos tubs que transmeten el so fins als auriculars
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ foner
| fonera

■ foner
| fonera

masculí i femení Persona que tira pedres amb fona història Guerrer que utilitzava la fona com a arma
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonera

■ fonera

femení Depressió en el fons de la mar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ foneria

■ foneria

femení tecnologia Indústria o establiment on hom treballa els metalls pel procediment de fosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonètic
| fonètica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fonètic</title>

Etimologia: del gr. phōnētikós ‘relatiu al so’, der. de phōnéō ‘fer sentir la veu, parlar’, i aquest, de phōnḗ ‘so, veu’ 1a font: 1864, DLab.
    fonètica, fonologia
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la veu humana, als sons del llenguatge.
    2. Relatiu o pertanyent a la fonètica.
  2. femení
    1. Disciplina particular de la lingüística que estudia la realització dels fonemes en totes llurs alternatives analitzables.
    2. fonètica articulatòria Branca de la fonètica que estudia els sons de la parla des del punt de vista de la seva producció.
    3. fonètica auditiva Branca de la fonètica que estudia la percepció dels sons per part de l’oient.
    4. fonètica sintàctica Conjunt de fenòmens fonètics que es produeixen com a conseqüència del contacte entre fonemes contigus pertanyents a mots diferents.
  3. canvi fonètic Modificació d’un fonema sense transcendència fonològica en el curs de l’evolució d’una llengua.
  4. llei fonètica Llei proposada pels neogramàtics que intenta descriure i explicar el canvi fonètic d’un element o articulació en un moment del temps.

■ fonètic
| fonètica

fonètica, fonologia adjectiu Relatiu o pertanyent a la veu humana, als sons del llenguatge Relatiu o pertanyent a la fonètica femení Disciplina particular de la lingüística que estudia la realització dels fonemes en totes llurs alternatives analitzables fonètica articulatòria Branca de la fonètica que estudia els sons de la parla des del punt de vista de la seva producció fonètica auditiva Branca de la fonètica que estudia la percepció dels sons per part de l’oient fonètica sintàctica Conjunt de fenòmens fonètics que es produeixen com a conseqüència del contacte entre fonemes contigus…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonèticament

■ fonèticament

adverbi En l’aspecte fonètic Segons les regles de la fonètica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ foneticista

■ foneticista

masculí i femení Fonetista
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonetisme

■ fonetisme

masculí fonètica, fonologia Conjunt de caràcters fonètics d’un llenguatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonetista

■ fonetista

masculí i femení fonètica, fonologia Persona versada en fonètica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonèvol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fonèvol</title>

masculí història militar Màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i castells, consistent en una biga giratòria, en un extrem de la qual hom posava el projectil, que era llançat amb fúria per l’acció d’un contrapès més gros lligat a l’altre extrem.

■ fonèvol

masculí història militar Màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i castells, consistent en una biga giratòria, en un extrem de la qual hom posava el projectil, que era llançat amb fúria per l’acció d’un contrapès més gros lligat a l’altre extrem
Traducció