Es mostren 88939 resultats

■ fonollada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fonollada</title>

Etimologia: de fonoll
    femení botànica
  1. Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies (Rhinanthus minor), de tija quadrangular, amb fulles oposades, sèssils i encreuades, amb flors grogues i fruits en càpsula loculicida.
  2. fonollada groga Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies (Odontites lutea), de fulles linears, flors grogues disposades en raïm espiciforme i fruits en càpsula bilocular.
  3. fonollada negra Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies (Odontites verna), de fulles lanceolades i dentades, flors vermelloses en raïm i fruits capsulars.

■ fonollada

femení botànica Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies Rhinanthus minor , de tija quadrangular, amb fulles oposades, sèssils i encreuades, amb flors grogues i fruits en càpsula loculicida fonollada groga Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies Odontites lutea , de fulles linears, flors grogues disposades en raïm espiciforme i fruits en càpsula bilocular fonollada negra Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies Odontites verna , de fulles lanceolades i dentades, flors vermelloses en raïm i fruits capsulars
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonollar

■ fonollar

masculí geobotànica Lloc on abunda el fonoll
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonollassa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fonollassa</title>

Etimologia: de fonoll
    femení botànica
  1. Planta herbàcia anual de la família de les umbel·líferes (Ridolfia segetum), de fulles quatre cops pinnades, amb els segments filiformes i divaricats, i flors grogues en umbel·les.
  2. fonollassa marina Planta herbàcia biennal de la família de les umbel·líferes (Daucus gummifer), amb fulles bipinnatisectes i umbel·les de flors blanques o vermelloses.

■ fonollassa

femení botànica Planta herbàcia anual de la família de les umbellíferes Ridolfia segetum , de fulles quatre cops pinnades, amb els segments filiformes i divaricats, i flors grogues en umbelles fonollassa marina Planta herbàcia biennal de la família de les umbellíferes Daucus gummifer , amb fulles bipinnatisectes i umbelles de flors blanques o vermelloses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonolleda

■ fonolleda

femení geobotànica Fonollar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonollosa

■ fonollosa

femení geobotànica Fonollar
Gran Diccionari de la llengua catalana

fonollosenc
| fonollosenca

fonollosenc
| fonollosenca

adjectiu i masculí i femení De Fonollosa Bages
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonologia

■ fonologia

femení fonètica, fonologia Disciplina particular de la lingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonològic
| fonològica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fonològic</title>

Etimologia: de fonologia
    adjectiu fonètica, fonologia
  1. Relatiu o pertanyent a la fonologia.
  2. canvi fonològic Alteració de les relacions sistemàtiques dels fonemes en el curs de l’evolució d’una llengua.
  3. tret fonològic Component últim de l’estructura sonora del llenguatge, que es pot substituir, però no es pot segmentar, i que es combina amb d’altres elements de la seva espècie en un fonema.

■ fonològic
| fonològica

adjectiu fonètica, fonologia Relatiu o pertanyent a la fonologia canvi fonològic Alteració de les relacions sistemàtiques dels fonemes en el curs de l’evolució d’una llengua tret fonològic Component últim de l’estructura sonora del llenguatge, que es pot substituir, però no es pot segmentar, i que es combina amb d’altres elements de la seva espècie en un fonema
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonologista

■ fonologista

masculí i femení fonètica, fonologia Fonòleg
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fonologització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fonologització</title>

Partició sil·làbica: fo_no_lo_git_za_ci_ó
Etimologia: de fonologia
femení fonètica, fonologia Procés pel qual apareix una nova unitat fonemàtica en una llengua per combinació contextual de dos o més fonemes, pel fet d’haver esdevingut distintives dues o més variants al·lofòniques d’un sol fonema anterior o per manlleu a partir d’una altra llengua.

■ fonologització

femení fonètica, fonologia Procés pel qual apareix una nova unitat fonemàtica en una llengua per combinació contextual de dos o més fonemes, pel fet d’haver esdevingut distintives dues o més variants allofòniques d’un sol fonema anterior o per manlleu a partir d’una altra llengua
Traducció