Es mostren 88939 resultats

■ forçadament

■ forçadament

adverbi A la força, no de grat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forcadella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">forcadella</title>

Etimologia: de forca
    femení
    1. botànica Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Digitaria sanguinalis), amb fulles lanceolades peloses i amb unes quantes espigues filiformes divergents.
    2. forcadella fònio botànica i agricultura Fònio.
  2. ictiologia Cabut.

■ forcadella

femení botànica Planta herbàcia anual de la família de les gramínies Digitaria sanguinalis , amb fulles lanceolades peloses i amb unes quantes espigues filiformes divergents forcadella fònio botànica i agricultura Fònio ictiologia Cabut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forçador
| forçadora

■ forçador
| forçadora

masculí i femení Persona que força
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forcadura

■ forcadura

femení Obertura de dues coses o de dues parts que se separen com les dues puntes o les dues branques d’una forca La forcadura entre el polze i l’índex La forcadura de les cames
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forcall

■ forcall

masculí Enforcall
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

forcalla


<title type="display">forcalla</title>

Etimologia: de forca
femení adoberia Barra de fusta llarga, amb un ganxo de ferro en un extrem, en forma de V dentada a l’interior, que serveix als blanquers per a penjar les peces de sola.

forcalla

femení adoberia Barra de fusta llarga, amb un ganxo de ferro en un extrem, en forma de V dentada a l’interior, que serveix als blanquers per a penjar les peces de sola
Gran Diccionari de la llengua catalana

forcallà
| forcallana

forcallà
| forcallana

adjectiu i masculí i femení De Forcall Ports
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forçament

■ forçament

masculí Acció de forçar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">forçar</title>

Etimologia: de força1 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. Fer cedir a la força. Hagueren de forçar la porta. Els lladres forçaren la caixa de cabals.
    2. especialment Constrènyer, obligar. Volen forçar-lo a fer-ho.
    3. especialment Prendre un lloc fortificat per la força, vencent la resistència dels defensors.
    4. especialment Violar una persona.
    1. Portar a un grau extraordinari o excessiu. Els cantants no han de forçar la veu. Cal forçar la dosi d’estreptomicina. Aquest entrenador força massa els atletes.
    2. figuradament Forçar el sentit d’un mot.
    3. especialment Accelerar. Forçar el pas. Forçar la creixença d’una planta.

■ forçar

verb transitiu Fer cedir a la força Hagueren de forçar la porta Els lladres forçaren la caixa de cabals especialment Constrènyer, obligar Volen forçar-lo a fer-ho especialment Prendre un lloc fortificat per la força, vencent la resistència dels defensors especialment Violar una persona Portar a un grau extraordinari o excessiu Els cantants no han de forçar la veu Cal forçar la dosi d’estreptomicina Aquest entrenador força massa els atletes figuradament Forçar el sentit d’un mot especialment Accelerar Forçar el pas Forçar la creixença d’una planta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forcar

■ forcar

verb transitiu Donar forma de forca, dividir en dues branques divergents pronominal Bifurcar-se
Informació complementària
Traducció