Es mostren 88940 resultats

■ forjable

■ forjable

adjectiu Susceptible d’ésser forjat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forjador
| forjadora

■ forjador
| forjadora

adjectiu i masculí i femení Que forja Un forjador de calúmnies masculí i femení metallúrgia Fargaire
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forjar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">forjar</title>

Etimologia: del fr. forger, ll. fabricare ‘afaiçonar, fabricar’ 1a font: 1360
    verb
  1. transitiu metal·lúrgia Treballar un metall o afaiçonar un objecte metàl·lic pel procediment de la forja.
  2. figuradament
    1. transitiu Formar amb un esforç o un treball intel·lectual o moral. Forjar mots nous. Forjar la grandesa d’un poble.
    2. transitiu Imaginar, inventar, il·lusions o falsedats. Forjar somnis. Forjar calúmnies.
    3. pronominal Forjar-se quimeres.

■ forjar

verb transitiu metallúrgia Treballar un metall o afaiçonar un objecte metàllic pel procediment de la forja figuradament transitiu Formar amb un esforç o un treball intellectual o moral Forjar mots nous Forjar la grandesa d’un poble transitiu Imaginar, inventar, illusions o falsedats Forjar somnis Forjar calúmnies pronominal Forjar-se quimeres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forjat
| forjada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">forjat</title>

Etimologia: de forjar
  1. metal·lúrgia
    1. adjectiu Obtingut pel procediment de la forja.
    2. masculí Textura metal·logràfica característica de les peces forjades.
  2. adjectiu Vestit i arreglat, dit d’algú que hom pensa que va malforjat. Mireu com va forjat! Com va forjada, aquella dona?

■ forjat
| forjada

metallúrgia adjectiu Obtingut pel procediment de la forja masculí Textura metallogràfica característica de les peces forjades adjectiu Vestit i arreglat, dit d’algú que hom pensa que va malforjat Mireu com va forjat Com va forjada, aquella dona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ form-

■ form-

química Forma prefixada del mot fòrmic o formil Ex formaldehid, formamida
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">forma</title>

Etimologia: del ll. fōrma, íd. 1a font: 1271
    femení
    1. Aparença externa d’una cosa (en contraposició a la matèria de què és composta), conjunt de línies i de superfícies que en determinen el contorn. Un cos de forma cilíndrica. La forma del nas. Aquest capell ha perdut la forma. Un diable en forma d’àngel. Se li va aparèixer el dimoni sota la forma d’una donzella.
    2. plural Línies i superfícies que fan el contorn del cos humà, especialment de la dona. Té unes formes esculturals. Un vestit que dibuixa les formes.
    3. figuradament Presentar el mal sota una forma atractívola. La forma de govern d’un estat. Després de l’abdicació del rei, hom implantà la forma republicana.
  2. Cadascuna de les diferents maneres d’existència, d’acció o de manifestació d’una mateixa cosa o substància. El diamant, el grafit i el carbó són formes al·lotròfiques del carboni. Les formes gramaticals d’un mot.
    1. Manera exterior d’ésser, de viure, d’obrar, etc. La tracta d’una forma inconcebible.
    2. especialment Manera exterior de procedir segons certes regles. En bona forma. En deguda forma.
    3. plural especialment Manera exterior de captenir-se envers els altres. No cura gens de les formes. Mancar a les bones formes.
    4. especialment Manera d’expressar el pensament, el sentiment, en una obra literària o artística, en un discurs, etc. Fons i forma. Una forma negligida. Una forma original.
    5. de forma que De manera que.
    6. en forma Com cal, segons la norma. Un argument en forma.
    7. no haver-hi forma No haver-hi manera. No hi ha forma de convèncer-lo.
    1. Motlle que serveix per a donar una certa figura. Forma de fer formatges.
    2. Figura treta d’un motlle.
    3. Hòstia per a combregar. Les formes per a dir missa. La sagrada forma.
  5. àlgebra Aplicació f d’un espai vectorial E de n dimensions en el cos K d’escalars en el qual és definit i que generalment és el cos real o complex.
  6. biologia Categoria subespecífica que indica petites variacions morfològiques.
  7. dret
    1. Conjunt de requisits externs per a l’eficàcia d’un acte jurídic, privat o públic.
    2. forma de govern Sistema en què hom estructura jurídicament la composició, l’organització, el funcionament i les funcions dels òrgans superiors de l’estat i les relacions entre ells.
    3. forma d’estat Tipus de relacions generals (excloses les penals, laborals i financeres i tributàries) existents entre els òrgans superiors de l’estat i els ciutadans.
    4. per trencament de forma dret processal Al·legació d’un motiu formal (la seva inobservança) en un procediment penal o civil en el recurs de cassació.
    1. esports Disposició d’un atleta amb vista a la pràctica de la seva especialitat esportiva.
    2. estar en forma esports Estar en disposició òptima per a la pràctica esportiva o per a qualsevol altra activitat.
    3. estar en forma per extensió Escriuré l’article demà: avui no estic en forma.
  9. filosofia
    1. Principi ordenador, constitutiu o determinant de la realitat, descobert per la ment.
    2. En la filosofia de Kant, principi a priori ordenador i sintètic del coneixement que possibilita l’establiment de relacions intel·ligibles entre les dades dels sentits i la unificació, més i més ajustada, dels conceptes sota les categories, o formes a priori de l’enteniment.
  10. arts gràfiques
    1. Motlle ja imposat i en disposició de procedir al tiratge.
    2. Sedàs metàl·lic, envoltat d’un marc postís, sobre el qual hom dipositava, en la fabricació del paper, la pasta necessària per a un full.
  11. lingüística
    1. Sistema de regles amb el qual la llengua organitza la substància lingüística, a la qual s’oposa com a tal.
    2. Per oposició a funció, aspecte material d’una unitat lingüística, amb trets fonològics, morfològics i lèxics.
    3. forma fonètica fonètica, fonologia Combinació de fonemes, susceptible d’ésser pronunciada i amb un significat determinat.
    4. forma gramatical Segons Bloomfield, forma tàctica dotada de significació.
    5. forma intensiva Forma que reforça el significat d’un mot.
    6. forma lingüística Segons Bloomfield, forma fonètica dotada de significació.
    7. forma lliure Segons Bloomfield, forma lingüística susceptible d’ésser usada com a unitat independent.
    8. forma plena Forma més extensa que pot adoptar un mot.
    9. forma prefixada Primer element d’un mot compost, que prové d’una forma llatina o grega o bé d’un mot català o d’una altra llengua, i que, en general, no funciona com a mot independent. Les formes ‘api’, ‘filo’ i ‘politico’ són formes prefixades del mot llatí ‘apis’, del mot grec ‘phílos’ i del mot català ‘polític’, respectivament.
    10. forma prefixada Prefixoide.
    11. forma reduïda Forma més breu d’un mot que també té forma plena.
    12. forma sufixada Darrer element d’un mot compost, que prové d’una forma llatina o grega. Les formes ‘mòbil’ i ‘àlgia’ són formes sufixades del mot llatí ‘mobilis’ i del mot grec ‘álgos’, respectivament.
    13. forma sufixada Sufixoide.
    14. forma travada Segons Bloomfield, forma lingüística no susceptible, tota sola, d’ésser usada com a unitat independent.
    1. oficis manuals Peça de fusta que serveix de motlle en la fabricació i la reparació de calçat.
    2. tecnologia Motlle que té la figura i les dimensions d’un objecte, el qual, col·locat a fora o a dins de la forma, s’hi adapta i n’adquireix l’aspecte.
  13. psicologia Estructura, conjunt significatiu de les relacions entre els estímuls i les respostes.
  14. teologia Paraules que cal pronunciar perquè un sagrament sigui vàlid.
  15. indústria tèxtil Cadascun dels motius ornamentals destinats a ésser pintats damunt un teixit blanc o en combinació amb fons de color.
  16. factor de forma electrotècnia En un corrent altern, relació entre el valor eficaç i el valor mitjà, aplicable tant a tensions com a corrents.
  17. forma biològica (o etològica) botànica i ecologia Grup de plantes que tenen uns caràcters morfològics comuns, relacionats amb l’adaptació al medi, i que no tenen necessàriament afinitats sistemàtiques.
  18. forma farmacèutica farmàcia, indústria farmacèutica Cadascuna de les varietats en què es pot presentar un medicament per tal de facilitar-ne l’administració al malalt.
  19. forma fonamental cristal·lografia Forma cristal·lina de la qual deriven totes les formes simples possibles en un sistema.
  20. forma musical música Mode d’organització d’una idea musical segons un determinat ordre o sistema que permet de copsar l’obra en la seva totalitat.
  21. forma social sociologia En la doctrina marxista, expressió amb què hom designa el sistema de producció i la supraestructura de la societat durant les diverses èpoques històriques.

■ forma

femení Aparença externa d’una cosa en contraposició a la matèria de què és composta, conjunt de línies i de superfícies que en determinen el contorn Un cos de forma cilíndrica La forma del nas Aquest capell ha perdut la forma Un diable en forma d’àngel Se li va aparèixer el dimoni sota la forma d’una donzella plural Línies i superfícies que fan el contorn del cos humà, especialment de la dona Té unes formes esculturals Un vestit que dibuixa les formes figuradament Presentar el mal sota una forma atractívola La forma de govern d’un estat Després de l’abdicació del rei, hom implantà la forma…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ formable

■ formable

adjectiu Susceptible d’ésser format
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ formació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">formació</title>

Partició sil·làbica: for_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. formatio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1500
    femení
    1. Acció de formar o de formar-se;
    2. l’efecte.
  2. Desenvolupament. La formació d’un cristall.
  3. ensenyament
    1. Educació, instrucció.
    2. formació de mestres Preparació científica i pedagògica dels mestres amb vista a acomplir llur tasca educativa.
    3. formació professional Preparació de l’alumne en les tècniques de la professió per ell elegida.
  4. esports Equip.
  5. estratigrafia Conjunt d’estrats que formen una porció significativa en la successió estratigràfica d’una àrea determinada.
  6. geobotànica Tipus de vegetació definit pel seu aspecte i no per la seva composició florística.
    1. aeronàutica Cadascuna de les formes característiques definides per les posicions relatives que conserven els avions d’una esquadra durant llurs evolucions.
    2. organització militar Conjunt de soldats ordenats en files.
    3. marina de guerra Conjunt de les posicions relatives que conserven les naus d’una flota en llurs moviments.
  8. formació de capital economia Part de la despesa nacional que hom destina a incrementar el volum de béns de capital.
  9. formació social
    1. Organització, sistema o estructura social.
    2. sociologia Forma social.

■ formació

femení Acció de formar o de formar-se l’efecte Desenvolupament La formació d’un cristall ensenyament Educació, instrucció formació de mestres Preparació científica i pedagògica dels mestres amb vista a acomplir llur tasca educativa formació professional Preparació de l’alumne en les tècniques de la professió per ell elegida esports Equip estratigrafia Conjunt d’estrats que formen una porció significativa en la successió estratigràfica d’una àrea determinada geobotànica Tipus de vegetació definit pel seu aspecte i no per la seva composició florística aeronàutica Cadascuna de les formes…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ formador
| formadora

■ formador
| formadora

adjectiu i masculí i femení Que forma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ formaire

■ formaire

masculí i femení Persona que fa formes o motlles, especialment per a fer paper de mà o de tina
Traducció