Es mostren 88940 resultats

■ formal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">formal</title>

Etimologia: del ll. formalis, íd. 1a font: s. XV
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la forma. Causa formal.
  2. filosofia Sotmès a formalisme, a formalització. Lògica formal.
  3. lingüística formal lingüística Corrent lingüístic caracteritzat per la tendència a fer descripcions formals del llenguatge.
  4. Formulat amb precisió, explícit, en deguda forma. Amb ordre formal de comparèixer. Un compromís formal.
  5. Que té formalitat. Complirà la seva paraula: és molt formal.

■ formal

adjectiu Relatiu o pertanyent a la forma Causa formal filosofia Sotmès a formalisme, a formalització Lògica formal lingüística formal lingüística Corrent lingüístic caracteritzat per la tendència a fer descripcions formals del llenguatge Formulat amb precisió, explícit, en deguda forma Amb ordre formal de comparèixer Un compromís formal Que té formalitat Complirà la seva paraula és molt formal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ formaldehid

■ formaldehid

masculí química orgànica Metanal, HCHO, primer terme de la sèrie dels aldehids alifàtics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

formalina

formalina

femení obsolet Nom donat a la dissolució aquosa del 30 al 40% del formol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ formalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">formalisme</title>

Etimologia: de formal
    masculí
    1. Qualitat de formal 1.
    2. filosofia Doctrina caracteritzada per la consideració principal, si no exclusiva, que hom dona a les estructures generals d’un objecte, d’una ciència i d’una disciplina.
    3. filosofia Doctrina que afirma la possibilitat que la matemàtica sigui totalment formalitzada.
    4. lingüística Lingüística formal.
    5. literatura Tendència literària segons la qual el contingut i les imatges del text poètic són determinats per uns principis formals que configuren la totalitat del text.
    1. Cura exagerada de la forma, en detriment del fons.
    2. Observació massa escrupolosa de les formalitats.
    3. Subjecció massa minuciosa a les formes, a l’etiqueta.

■ formalisme

masculí Qualitat de formal 1 filosofia Doctrina caracteritzada per la consideració principal, si no exclusiva, que hom dona a les estructures generals d’un objecte, d’una ciència i d’una disciplina filosofia Doctrina que afirma la possibilitat que la matemàtica sigui totalment formalitzada lingüística Lingüística formal literatura Tendència literària segons la qual el contingut i les imatges del text poètic són determinats per uns principis formals que configuren la totalitat del text Cura exagerada de la forma, en detriment del fons Observació massa escrupolosa de les formalitats Subjecció…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ formalista


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">formalista</title>

Etimologia: de formal
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al formalisme.
    2. masculí i femení Seguidor del formalisme.
  2. adjectiu i masculí i femení Que peca de formalisme.
  3. escola dels formalistes literatura Escola literària russa formada durant la primera meitat del segle XX i dedicada a la investigació i la pràctica poètiques dins l’àmbit del formalisme.

■ formalista

adjectiu Relatiu o pertanyent al formalisme masculí i femení Seguidor del formalisme adjectiu i masculí i femení Que peca de formalisme escola dels formalistes literatura Escola literària russa formada durant la primera meitat del segle XX i dedicada a la investigació i la pràctica poètiques dins l’àmbit del formalisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ formalitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">formalitat</title>

Etimologia: del b. ll. formalĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Forma regulada segons la qual hom ha de procedir en l’acompliment de certs actes civils, religiosos, etc.
    2. Regla convinguda, requisit.
  2. Serietat, seny, amb què hom es capté envers els altres.

■ formalitat

femení Forma regulada segons la qual hom ha de procedir en l’acompliment de certs actes civils, religiosos, etc Regla convinguda, requisit Serietat, seny, amb què hom es capté envers els altres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ formalització

■ formalització

femení Acció de formalitzar l’efecte filosofia Procés en virtut del qual hom especifica, mitjançant un metallenguatge, l’estructura d’un llenguatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ formalitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">formalitzar</title>

Etimologia: de formal
    verb
  1. transitiu
    1. Fer formal, donar la deguda forma a una cosa. Formalitzar la relació laboral amb els treballadors.
    2. dret processal Concretar, precisar. Formalitzar un càrrec, una oposició.
    3. dret Revestir alguna cosa dels requisits legals.
    4. filosofia Sotmetre a formalització.
  2. pronominal Posar-se seriós davant una broma, una ofensa, etc.

■ formalitzar

verb transitiu Fer formal, donar la deguda forma a una cosa Formalitzar la relació laboral amb els treballadors dret processal Concretar, precisar Formalitzar un càrrec, una oposició dret Revestir alguna cosa dels requisits legals filosofia Sotmetre a formalització pronominal Posar-se seriós davant una broma, una ofensa, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ formalment

■ formalment

adverbi D’una manera formal filosofia Terme amb què hom expressa que un contingut és inclòs d’una manera pròpia i específica en un concepte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

formamida

formamida

femení HCONH 2 química orgànica Amida de l’àcid fòrmic, obtinguda per reacció del monòxid de carboni amb amoníac