Es mostren 88953 resultats

■ allenyament

■ allenyament

masculí Provisió de llenya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ allenyar

■ allenyar

verb transitiu Proveir de llenya
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

al·leocels


<title type="display">al·leocels</title>

Partició sil·làbica: al_le_o_cels
Etimologia: del gr. alloĩos ‘divers’ i -cel
    masculí zoologia
  1. plural Ordre dels turbel·laris format per petits cucs plans generalment marins.
  2. singular Cuc de l’ordre dels al·leocels.

al·leocels

masculí zoologia plural Ordre dels turbellaris format per petits cucs plans generalment marins singular Cuc de l’ordre dels alleocels
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aller1

■ aller1

masculí agricultura Allar, camp d’alls Vegeu també aller 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aller2
| allera

■ aller2
| allera

masculí i femení Venedor d’alls Vegeu també aller 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ allerament

■ allerament

masculí Acció d’ allerar o d’allerar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ allerar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">allerar</title>

Homòfon: allarar
Etimologia: der. del cat. ant. lleer, ll. lĭcēre, en el valor sobretot de substantiu ‘llicència, autorització’, que per analogia es convertí en lleure 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Donar llicència, permís (a algú), de fer una cosa.
  2. pronominal Permetre’s, prendre’s la llibertat, de fer alguna cosa. No s’alleraven d’ésser feliços.

■ allerar

verb transitiu Donar llicència, permís a algú, de fer una cosa pronominal Permetre’s, prendre’s la llibertat, de fer alguna cosa No s’alleraven d’ésser feliços
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ allerat
| allerada

■ allerat
| allerada

adjectiu Sense subjecció, sense trava o embaràs de cap mena, amb entera llibertat Benestant, que viu còmodament, sense estretors de cap mena
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ al·lergen
| al·lèrgena

■ al·lergen
| al·lèrgena

adjectiu i masculí fisiologia i diagnosi Allergogen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ al·lèrgia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">al·lèrgia</title>

Partició sil·làbica: al_lèr_gi_a
Etimologia: de al·l- i -èrgia
    femení
  1. patologia Estat de susceptibilitat exagerada de l’organisme davant un agent determinat, el qual és innocu per a la majoria de les persones.
  2. psiquiatria Sensibilització patològica produïda per desencadenament de trastorns d’origen emocional.
  3. figuradament Tenir al·lèrgia a la televisió.

■ al·lèrgia

femení patologia Estat de susceptibilitat exagerada de l’organisme davant un agent determinat, el qual és innocu per a la majoria de les persones psiquiatria Sensibilització patològica produïda per desencadenament de trastorns d’origen emocional figuradament Tenir allèrgia a la televisió
Informació complementària
Traducció