Es mostren 88940 resultats

■ fraccionament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fraccionament</title>

Partició sil·làbica: frac_ci_o_na_ment
Etimologia: de fraccionar
    masculí
    1. Acció de fraccionar;
    2. l’efecte.
  2. columna de fraccionament química Instal·lació industrial emprada en la destil·lació per a separar una mescla en productes de característiques diferents.

■ fraccionament

masculí Acció de fraccionar l’efecte columna de fraccionament química Installació industrial emprada en la destillació per a separar una mescla en productes de característiques diferents
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fraccionar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fraccionar</title>

Partició sil·làbica: frac_ci_o_nar
Etimologia: de fracció
    verb
  1. transitiu Dividir un tot en parts o fraccions. Fraccionar el pagament d’una matrícula.
  2. pronominal L’opinió pública es fraccionà: una part rebutjava el canvi, l’altra l’acceptava.
  3. transitiu química Separar una mescla en productes de característiques diferents per destil·lació en una columna de fraccionament.

■ fraccionar

verb transitiu Dividir un tot en parts o fraccions Fraccionar el pagament d’una matrícula pronominal L’opinió pública es fraccionà una part rebutjava el canvi, l’altra l’acceptava transitiu química Separar una mescla en productes de característiques diferents per destillació en una columna de fraccionament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fraccionari
| fraccionària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fraccionari</title>

Partició sil·làbica: frac_ci_o_na_ri
Etimologia: de fracció
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a les fraccions.
  2. Que constitueix una fracció.
  3. matemàtiques
    1. Que constitueix una fracció.
    2. nombre fraccionari Nombre expressat per una fracció ordinària.
  4. numeral fraccionari gramàtica Numeral partitiu.

■ fraccionari
| fraccionària

adjectiu Relatiu o pertanyent a les fraccions Que constitueix una fracció matemàtiques Que constitueix una fracció nombre fraccionari Nombre expressat per una fracció ordinària numeral fraccionari gramàtica Numeral partitiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fractal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fractal</title>

    física i matemàtiques
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a una fractal o a les fractals. Objecte fractal, geometria fractal.
  2. femení Model matemàtic o objecte real que manté la seva forma essencial, fragmentada i irregular, tot i variant l’escala d’observació.

■ fractal

física i matemàtiques adjectiu Relatiu o pertanyent a una fractal o a les fractals Objecte fractal, geometria fractal femení Model matemàtic o objecte real que manté la seva forma essencial, fragmentada i irregular, tot i variant l’escala d’observació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fractocúmul

■ fractocúmul

masculí meteorologia Cúmul esfilagarsat de contorns variables i aspecte blanquinós i opac
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fractocúmulus

■ fractocúmulus

masculí meteorologia Fractocúmul
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fractoestrat


<title type="display">fractoestrat</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia fractostrat]

Partició sil·làbica: frac_to_es_trat
Etimologia: del ll. fractus i estrat
masculí meteorologia Estrat esfilagarsat que canvia de forma molt ràpidament.

fractoestrat

masculí meteorologia Estrat esfilagarsat que canvia de forma molt ràpidament
Gran Diccionari de la llengua catalana

fractoestratus


<title type="display">fractoestratus</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia fractostratus]

Partició sil·làbica: frac_to_es_tra_tus
Etimologia: del ll. fractus ‘trencat’ i el ll. stratus ‘estrat’
masculí meteorologia Fractoestrat.

fractoestratus

masculí meteorologia Fractoestrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fractonimbus

■ fractonimbus

masculí meteorologia Nimbus de vores molt esqueixades i com desfent-se, que corre sovint per dessota un nimbus més alt i més important
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fractura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fractura</title>

Etimologia: del ll. fractūra, íd. 1a font: c. 1500, Cauliach
    femení
    1. Trencament, ruptura.
    2. geologia Ruptura d’una massa rocallosa en ésser ultrapassat el límit de plasticitat produïda per un esforç tectònic i sense cap desplaçament longitudinal de les dues masses originades.
    1. Solució de continuïtat produïda violentament en un cos sòlid.
    2. patologia i traumatologia Solució de continuïtat d’un o més ossos, consecutiva generalment a un traumatisme o de vegades a una contracció violenta dels músculs que s’hi insereixen; també pot ésser deguda a una malaltia de l’os. Fractura articular, comminuta, esberlada, impactada, subperiòstica.
  3. dret penal Força en les coses.
  4. mineralogia Superfície per on es trenca un mineral.

■ fractura

femení Trencament, ruptura geologia Ruptura d’una massa rocallosa en ésser ultrapassat el límit de plasticitat produïda per un esforç tectònic i sense cap desplaçament longitudinal de les dues masses originades Solució de continuïtat produïda violentament en un cos sòlid patologia i traumatologia Solució de continuïtat d’un o més ossos, consecutiva generalment a un traumatisme o de vegades a una contracció violenta dels músculs que s’hi insereixen també pot ésser deguda a una malaltia de l’os Fractura articular, comminuta, esberlada, impactada, subperiòstica dret penal Força en les coses…
Informació complementària
Traducció