Es mostren 88939 resultats

■ fracturar

■ fracturar

verb transitiu Produir la fractura d’alguna cosa, especialment d’un os o un cartílag pronominal Va caure i es va fracturar el fèmur
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fraga

■ fraga

femení botànica i agricultura Fruit complex de la fraguera semblant a una maduixa, però més gros Fraguera fraga borda Maduixera borda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fragància

■ fragància

femení Perfum, olor suau, plaent La fragància de les flors
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fragant

■ fragant

adjectiu Olorós, que exhala fragància Una rosa fragant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fragassa

■ fragassa

femení botànica Potentilla vernal Gram negre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fragata


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fragata</title>

Homòfon: fregata
Etimologia: mot it. dial. (it. fregata), provinent potser de (barca) naufragata, amb interpretació errònia de nau- per ‘nau’, atès el gran influx català al sud d’Itàlia 1a font: 1533
    femení
  1. Vaixell de vela de tres pals (trinquet, major i mitjana), ultra el bauprès.
  2. marina de guerra Mena de destructor petit creat pels aliats durant la Segona Guerra Mundial per tal de protegir combois i fer serveis de patrulla.

■ fragata

femení Vaixell de vela de tres pals trinquet, major i mitjana, ultra el bauprès marina de guerra Mena de destructor petit creat pels aliats durant la Segona Guerra Mundial per tal de protegir combois i fer serveis de patrulla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fragatí
| fragatina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fragatí</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De Fraga (Baix Cinca) o del fragatí (modalitat dialectal).
  2. masculí lingüística Modalitat dialectal del català nord-occidental parlada al Baix Cinca, de característiques molt semblants a les del parlar de la plana de Lleida, amb uns escassos trets de transició.

■ fragatí
| fragatina

adjectiu i masculí i femení De Fraga Baix Cinca o del fragatí modalitat dialectal masculí lingüística Modalitat dialectal del català nord-occidental parlada al Baix Cinca, de característiques molt semblants a les del parlar de la plana de Lleida, amb uns escassos trets de transició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fragiforme

■ fragiforme

adjectiu En forma de fraga o de maduixa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fràgil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fràgil</title>

Etimologia: del ll. fragĭlis, íd. 1a font: 1472
    adjectiu
  1. Que es trenca fàcilment. El vidre és fràgil. Un objecte fràgil.
  2. figuradament
    1. Feble, delicat, precari. Té una constitució molt fràgil. Una salut fràgil.
    2. especialment Que sucumbeix fàcilment a les temptacions. La voluntat de l’ésser humà és fràgil.

■ fràgil

adjectiu Que es trenca fàcilment El vidre és fràgil Un objecte fràgil figuradament Feble, delicat, precari Té una constitució molt fràgil Una salut fràgil especialment Que sucumbeix fàcilment a les temptacions La voluntat de l’ésser humà és fràgil
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fragilariàcies


<title type="display">fragilariàcies</title>

Partició sil·làbica: fra_gi_la_ri_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de pennals, de la classe de les bacil·lariofícies, amb valves sense rafe, o sovint amb pseudorafe, i auxosporulació apogàmica.
  2. singular Alga de la família de les fragilariàcies.

fragilariàcies

femení botànica plural Família de pennals, de la classe de les bacillariofícies, amb valves sense rafe, o sovint amb pseudorafe, i auxosporulació apogàmica singular Alga de la família de les fragilariàcies