Es mostren 88940 resultats

■ framenor

■ framenor

masculí catolicisme Membre de l’orde mendicant franciscà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ framiré


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">framiré</title>

Etimologia: mot de l’Àfrica tropical
    [plural framirés] femení botànica i jardineria
  1. Planta llenyosa de la família de les combretàcies (Terminalia ivorensis), de fulles oposades o alternades, flors normalment en espigues axil·lars i fruits en drupa, d’origen tropical, emprada en jardineria i en ebenisteria.
  2. fusteria Fusta de la framiré, resistent a l’aigua, emprada especialment en ebenisteria i en la fabricació de contraplacats.

■ framiré

plural framirés femení botànica i jardineria Planta llenyosa de la família de les combretàcies Terminalia ivorensis , de fulles oposades o alternades, flors normalment en espigues axillars i fruits en drupa, d’origen tropical, emprada en jardineria i en ebenisteria fusteria Fusta de la framiré, resistent a l’aigua, emprada especialment en ebenisteria i en la fabricació de contraplacats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ franc1
| franca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">franc</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del germ. frank, nom del poble germànic
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als francs.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble germànic, constituït per l’agrupació de diverses poblacions del Rin inferior, que conquerí la Gàl·lia.
  3. adjectiu i masculí i femení Nom donat als catalans pels escriptors àrabs durant el període de la reconquesta cristiana.
  4. adjectiu i masculí i femení Nom amb què els grecs designaven els croats i els expedicionaris llatins a Grècia i a l’Orient.
  5. masculí economia Unitat monetària de França, Bèlgica i Luxemburg, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro, però vigent a Suïssa i en diversos estats d’Àfrica.
  6. masculí numismàtica
    1. Moneda francesa d’or, d’un valor de 20 sous tornesos, encunyada per primera vegada el 1360 per Joan II el Bo.
    2. Moneda francesa d’argent creada per Enric III el 1575.
    3. Valor monetari establert al final del segle XVIII equivalent a una lliura tornesa, malgrat la disminució del valor d’aquesta unitat de compte, i que originà el franc modern.
    4. Nom genèric d’una unitat monetària moderna adoptada primerament als territoris sotmesos a l’autoritat de Napoleó I o bé en altres per la seva influència al començament del segle XIX.



    7. Vegeu també:
    franc2

■ franc1
| franca

adjectiu Relatiu o pertanyent als francs masculí i femení història Individu d’un poble germànic, constituït per l’agrupació de diverses poblacions del Rin inferior, que conquerí la Gàllia adjectiu i masculí i femení Nom donat als catalans pels escriptors àrabs durant el període de la reconquesta cristiana adjectiu i masculí i femení Nom amb què els grecs designaven els croats i els expedicionaris llatins a Grècia i a l’Orient masculí economia Unitat monetària de França, Bèlgica i Luxemburg, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro, però vigent a Suïssa i en diversos estats d’Àfrica…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ franc2
| franca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">franc</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de franc1, poble germànic dominador de les Gàl·lies i dispensat de pagar tributs, situació estesa a l’antiga Marca Hispànica, d’on el sentit de ‘lliure, exempt’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que és de condició lliure. Franc i lliure. Fer llibert o franc algú.
    2. Eximit.
    3. economia Lliure, exempt de certes càrregues. Franc de port. Zona franca. Port franc.
    4. de franc Sense pagar. No et caldrà pagar: avui l’entrada és de franc.
    1. adjectiu Que expressa obertament el seu pensament, sense dissimulació ni reserva. És un xicot simpàtic i molt franc: de seguida sereu amics.
    2. adverbi Parla’m franc.
    3. adjectiu figuradament Exempt de barreja, no dubtós ni adulterat. Un vent franc. La malalta ha entrat en una fase de franca millora.



    3. Vegeu també:
    franc1

■ franc2
| franca

adjectiu Que és de condició lliure Franc i lliure Fer llibert o franc algú Eximit economia Lliure, exempt de certes càrregues Franc de port Zona franca Port franc de franc Sense pagar No et caldrà pagar avui l’entrada és de franc adjectiu Que expressa obertament el seu pensament, sense dissimulació ni reserva És un xicot simpàtic i molt franc de seguida sereu amics adverbi Parla’m franc adjectiu figuradament Exempt de barreja, no dubtós ni adulterat Un vent franc La malalta ha entrat en una fase de franca millora Vegeu també franc 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

francalet


<title type="display">francalet</title>

Etimologia: de francal ‘exempt’, der. de franc2 ‘lliure, exempt’
masculí agricultura Corretgeta accessòria per a ajuntar o travar altres corretges, especialment la corretgeta de la collera o forcasset.

francalet

masculí agricultura Corretgeta accessòria per a ajuntar o travar altres corretges, especialment la corretgeta de la collera o forcasset
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ francament

■ francament

adverbi Amb franquesa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ francbord

■ francbord

masculí construcció naval Reserva de flotabilitat d’una embarcació, determinada per la línia de màxima càrrega fixada per alguna de les entitats oficials asseguradores
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ franccantó

■ franccantó

masculí heràldica cantó 5
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ francès
| francesa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">francès</title>

    1. adjectiu i masculí i femení De França (estat d’Europa) o del francès (llengua).
    2. a la francesa locució adverbial A la manera dels francesos. Amb el mocador lligat a la francesa. Truita a la francesa.
    3. a la francesa locució adverbial irònicament Sense prendre comiat, sense dir adeu. Se’n va anar a la francesa, com si fos mut. Marxar a la francesa.
  2. masculí lingüística Llengua romànica de l’agrupament septentrional del domini lingüístic gal·loromànic, la llengua d’oïl (en oposició a l’occità, llengua d’oc, que en constitueix la part meridional).

■ francès
| francesa

adjectiu i masculí i femení De França estat d’Europa o del francès llengua a la francesa locució adverbial A la manera dels francesos Amb el mocador lligat a la francesa Truita a la francesa a la francesa locució adverbial irònicament Sense prendre comiat, sense dir adeu Se’n va anar a la francesa, com si fos mut Marxar a la francesa masculí lingüística Llengua romànica de l’agrupament septentrional del domini lingüístic galloromànic, la llengua d’oïl en oposició a l’occità, llengua d’oc , que en constitueix la part meridional
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ francesilla1

■ francesilla1

femení botànica Ranuncle asiàtic Vegeu també francesilla 2
Traducció