Es mostren 88940 resultats

■ francesilla2

■ francesilla2

femení Allò que hom fa fora de l’acostumat i que implica una despesa extraordinària, no gaire considerable, però Vegeu també francesilla 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ francesisme

■ francesisme

masculí lingüística Gallicisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ francesització

■ francesització

femení Acció de francesitzar o francesitzar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ francesitzar

■ francesitzar

verb transitiu Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc, francesos pronominal Adoptar els costums, les maneres, etc, francesos transitiu Donar un caient francès transitiu Introduir francesismes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ franci


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">franci</title>

Etimologia: del ll. científic francium, de France, nom donat a aquest element el 1939 per la seva descobridora, la física francesa Marguerite Perey (1909-1975)
masculí [símbol Fr] química Element pertanyent al grup I de la taula periòdica de nombre atòmic 87.

■ franci

masculí símbol Fr química Element pertanyent al grup I de la taula periòdica de nombre atòmic 87
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ francià

■ francià

masculí lingüística Dialecte francès, parlat a l’Illa de França
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fràncic
| fràncica

■ fràncic
| fràncica

adjectiu Relatiu o pertanyent al fràncic masculí lingüística Llengua del germànic occidental, parlada pels francs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ franciscà
| franciscana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">franciscà</title>

Etimologia: del b. ll. franciscanus, der. de Franciscus, nom de sant Francesc d’Assís (1182-1226), fundador de l’orde mendicant dels frares menors; franciscus és l’adaptació al ll. merovingi del germ. frankisk, gentilici de la nació franca de les Gàl·lies
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a sant Francesc d’Assís i als religiosos que segueixen la seva regla.
    2. escola franciscana filosofia i cristianisme Direcció del pensament filosoficoteològic pròpia dels franciscans medievals.
  2. masculí i femení cristianisme Membre de l’orde mendicant fundat per sant Francesc d’Assís.

■ franciscà
| franciscana

adjectiu Relatiu o pertanyent a sant Francesc d’Assís i als religiosos que segueixen la seva regla escola franciscana filosofia i cristianisme Direcció del pensament filosoficoteològic pròpia dels franciscans medievals masculí i femení cristianisme Membre de l’orde mendicant fundat per sant Francesc d’Assís
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

franciscanisme


<title type="display">franciscanisme</title>

Etimologia: de franciscà
masculí cristianisme Moviment religiós sorgit entorn de sant Francesc d’Assís i d’acord amb el seu esperit, especialment la pobresa i l’amor envers totes les creatures.

franciscanisme

masculí cristianisme Moviment religiós sorgit entorn de sant Francesc d’Assís i d’acord amb el seu esperit, especialment la pobresa i l’amor envers totes les creatures
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ francmaçó
| francmaçona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">francmaçó</title>

Etimologia: del fr. francmaçon, calc de l’angl. free mason ‘mestre d’obres lliure’, per protegir-se en el gremi dels paletes; mason, del ll. td. machio, -ōnis, del frànc. *makjo ‘paleta’, de *makôn ‘fer’ 1a font: 1839, DLab.
masculí i femení Persona que pertany a la francmaçoneria.

■ francmaçó
| francmaçona

masculí i femení Persona que pertany a la francmaçoneria
Traducció