Es mostren 88940 resultats

■ fregidina

■ fregidina

femení Soroll, olor i fum que fa l’oli, el llard, etc, quan bull
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fregidora

■ fregidora

femení Recipient en què hom posa oli a bullir, proveït d’una escorredora on hom posa els aliments que vol fregir, mitjançant la qual són introduïts aquests en l’oli
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

freginal

freginal

masculí antigament agricultura Farraginal
Gran Diccionari de la llengua catalana

freginalenc
| freginalenca

freginalenc
| freginalenca

adjectiu i masculí i femení De Freginals Montsià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ freginat

■ freginat

masculí gastronomia Fregit, especialment de freixura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fregir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fregir</title>

Etimologia: del ll. frīgĕre, íd. 1a font: s. XIV
    verb
    1. transitiu Coure en oli, en llard o en mantega bullent. No fregeixis els llegums en aquesta paella: acabo de fregir-hi peix.
    2. pronominal La ceba es fregeix més de pressa que el tomàquet.
    3. fregir-la (a algú) figuradament Fer-li una mala passada, enganyar-lo o causar-li un perjudici que no esperava. Ai, la gata maula: ens l’ha ben fregida!
  2. intransitiu Fer soroll l’aigua de mar en passar entre roques llepant-les.

■ fregir

verb transitiu Coure en oli, en llard o en mantega bullent No fregeixis els llegums en aquesta paella acabo de fregir-hi peix pronominal La ceba es fregeix més de pressa que el tomàquet fregir-la a algú figuradament Fer-li una mala passada, enganyar-lo o causar-li un perjudici que no esperava Ai, la gata maula ens l’ha ben fregida intransitiu Fer soroll l’aigua de mar en passar entre roques llepant-les
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fregit
| fregida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fregit</title>

Etimologia: de fregir
  1. adjectiu
    1. Cuit en oli, en llard o en mantega bullent. Carn fregida. Patates fregides.
    2. figuradament Exasperat, cuit. Ja n’estava ben fregit, d’esperar-lo. No para de molestar: em té fregit.
  2. masculí Menjar fregit, cuit en oli, en llard o en mantega bullent.

■ fregit
| fregida

adjectiu Cuit en oli, en llard o en mantega bullent Carn fregida Patates fregides figuradament Exasperat, cuit Ja n’estava ben fregit, d’esperar-lo No para de molestar em té fregit masculí Menjar fregit, cuit en oli, en llard o en mantega bullent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fregitel·la

■ fregitel·la

femení Acció de fregir Conjunt de coses fregides
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fregó

fregó

masculí dialectal Fregada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ freixe


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">freixe</title>

Partició sil·làbica: frei_xe
Etimologia: del ll. fraxĭnus, íd. 1a font: s. XIV
    [plural freixes o, antic i dialectal, fréixens] masculí
  1. botànica i fusteria Gènere d’arbres caducifolis de la família de les oleàcies (Fraxinus sp), de fulles oposades imparipinnades, folíols ovals o lanceolats, amb vora dentada, flors petites en panícules i fruits en sàmara; hom n’aprofita la fusta, que és dura i elàstica, semblant a la de roure. Les espècies dels Països Catalans són el freixe de flor (F. ornus), el freixe de fulla grossa (F. excelsior) i el freixe de fulla petita (F. oxycarpa).
  2. Fusta del freixe.

■ freixe

plural freixes o, antic i dialectal , fréixens masculí botànica i fusteria Gènere d’arbres caducifolis de la família de les oleàcies Fraxinus sp , de fulles oposades imparipinnades, folíols ovals o lanceolats, amb vora dentada, flors petites en panícules i fruits en sàmara hom n’aprofita la fusta, que és dura i elàstica, semblant a la de roure Les espècies dels Països Catalans són el freixe de flor F ornus , el freixe de fulla grossa F excelsior i el freixe de fulla petita F oxycarpa Fusta del freixe
Traducció