Es mostren 88940 resultats

fregidina

fregidina

fregidora

fregidora

freginal

freginal

freginalenc
| freginalenca

freginalenc
| freginalenca

freginat

freginat

fregir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fregir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. frīgĕre, íd. 1a font: s. XIV
Body
    verb
    1. transitiu Coure en oli, en llard o en mantega bullent. No fregeixis els llegums en aquesta paella: acabo de fregir-hi peix.
    2. pronominal La ceba es fregeix més de pressa que el tomàquet.
    3. fregir-la (a algú) figuradament Fer-li una mala passada, enganyar-lo o causar-li un perjudici que no esperava. Ai, la gata maula: ens l’ha ben fregida!
  1. intransitiu Fer soroll l’aigua de mar en passar entre roques llepant-les.

fregir

fregit
| fregida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fregit</title>

Accessory
Etimologia: de fregir
Body
  1. adjectiu
    1. Cuit en oli, en llard o en mantega bullent. Carn fregida. Patates fregides.
    2. figuradament Exasperat, cuit. Ja n’estava ben fregit, d’esperar-lo. No para de molestar: em té fregit.
  2. masculí Menjar fregit, cuit en oli, en llard o en mantega bullent.

fregit
| fregida

fregitel·la

fregitel·la

fregó

fregó

freixe


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">freixe</title>

Accessory
Partició sil·làbica: frei_xe
Etimologia: del ll. fraxĭnus, íd. 1a font: s. XIV
Body
    [plural freixes o, antic i dialectal, fréixens] masculí
  1. botànica i fusteria Gènere d’arbres caducifolis de la família de les oleàcies (Fraxinus sp), de fulles oposades imparipinnades, folíols ovals o lanceolats, amb vora dentada, flors petites en panícules i fruits en sàmara; hom n’aprofita la fusta, que és dura i elàstica, semblant a la de roure. Les espècies dels Països Catalans són el freixe de flor (F. ornus), el freixe de fulla grossa (F. excelsior) i el freixe de fulla petita (F. oxycarpa).
  2. Fusta del freixe.

freixe