Es mostren 88939 resultats

■ frèsia

■ frèsia

femení botànica Lliri de Sant Josep
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fresquejar

■ fresquejar

verb intransitiu Fer fresca Aquest matí fresquejava Mostrar-se, quelcom, més o menys fresc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fresquívol
| fresquívola

■ fresquívol
| fresquívola

adjectiu Dit del lloc on fa fresca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fressa1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fressa</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: der. postverbal de fressar; del sentit de ‘refrec’ es passà al de ‘remor’ resultant
    femení
    1. Soroll continuat, brogit. La fressa de l’aigua del torrent. La fressa dels cucs de seda quan mengen. Sentir fressa. Fer fressa.
    2. moure fressa Fer soroll de crits.
  2. cinegètica Senya (excrement, petjades, olor, etc.) deixada per animals de caça i que indica als gossos i als caçadors el lloc per on han passat.



    3. Vegeu també:
    fressa2

■ fressa1

femení Soroll continuat, brogit La fressa de l’aigua del torrent La fressa dels cucs de seda quan mengen Sentir fressa Fer fressa moure fressa Fer soroll de crits cinegètica Senya excrement, petjades, olor, etc deixada per animals de caça i que indica als gossos i als caçadors el lloc per on han passat Vegeu també fressa 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fressa2

■ fressa2

femení Disfressa Vegeu també fressa 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fressar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fressar</title>

Etimologia: d’un ll. vg, *frĭctiare ‘refregar’, der. de fricare ‘fregar’, que primer significà ‘pondre els ous fregant el ventre a la sorra’ (v. fresar1) i passà a ‘rastre d’ous, d’excrements o altres senyals’
    verb
  1. intransitiu
    1. fressejar 1.
    2. zoologia Menjar, els cucs de seda.
  2. intransitiu cinegètica Deixar rastre —excrements o altres senyals— els animals de caça.
  3. transitiu Petjar sovint (un terreny, especialment un camí) de manera que hom facilita de passar-hi.

■ fressar

verb intransitiu fressejar 1 zoologia Menjar, els cucs de seda intransitiu cinegètica Deixar rastre —excrements o altres senyals— els animals de caça transitiu Petjar sovint un terreny, especialment un camí de manera que hom facilita de passar-hi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fressat
| fressada

■ fressat
| fressada

adjectiu Dit d’un camí freqüentat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fressejar

■ fressejar

verb intransitiu Fer fressa figuradament Moure’s molt com si hom treballés o fes alguna cosa important, fer veure que hom fa molt i no fer res
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fresser
| fressera

■ fresser
| fressera

adjectiu Que fa fressa, bullícia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fresseta

■ fresseta

masculí i femení Persona que es mou molt i es fica on no caldria manifasser
Traducció