Es mostren 88939 resultats

■ fricatitzar

■ fricatitzar

verb transitiu fonètica, fonologia Produir una consonant fricativa
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fricatiu
| fricativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fricatiu</title>

Partició sil·làbica: fri_ca_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. fricatus, -a, -um, participi de fricare ‘fregar’ 1a font: 1917, DOrt.
adjectiu fonètica, fonologia Dit de la consonant articulada mitjançant una aproximació entre dos òrgans bucals, acompanyada o no de sons complementaris i de sonoritat: [f, v, s, z, ʃ, ʒ].

■ fricatiu
| fricativa

adjectiu fonètica, fonologia Dit de la consonant articulada mitjançant una aproximació entre dos òrgans bucals, acompanyada o no de sons complementaris i de sonoritat f, v, s, z, ʃ, ʒ
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fricció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fricció</title>

Partició sil·làbica: fric_ci_ó
Etimologia: del ll. frictio, -ōnis, íd. 1a font: 1917, DOrt.
    femení
    1. Acció de fregar un cos amb un altre.
    2. figuradament Desacord, topada lleugera. Hi hagué diverses friccions entre aquells dos partits polítics.
    1. Acció de fregar el cap amb quina, etc., per netejar els cabells, el cuir cabellut.
    2. terapèutica Acció de sotmetre alguna part del cos als efectes d’un medicament o d’una altra substància que hom fa moure i relliscar amb pressió sobre la superfície, generalment per tal que sigui absorbida gràcies als microtraumatismes que es produeixen.
  3. tecnologia Resistència que presenten dos cossos amb una superfície de contacte a moure’s l’un respecte l’altre.

■ fricció

femení Acció de fregar un cos amb un altre figuradament Desacord, topada lleugera Hi hagué diverses friccions entre aquells dos partits polítics Acció de fregar el cap amb quina, etc, per netejar els cabells, el cuir cabellut terapèutica Acció de sotmetre alguna part del cos als efectes d’un medicament o d’una altra substància que hom fa moure i relliscar amb pressió sobre la superfície, generalment per tal que sigui absorbida gràcies als microtraumatismes que es produeixen tecnologia Resistència que presenten dos cossos amb una superfície de contacte a moure’s l’un respecte l’altre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ friccional

■ friccional

adjectiu física i tecnologia Relatiu o pertanyent a la fricció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ friccionar

■ friccionar

verb transitiu Sotmetre a una fricció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fricofília


<title type="display">fricofília</title>

Partició sil·làbica: fri_co_fí_li_a
femení psiquiatria Parafília en què una persona s’excita tocant-se o fregant-se amb una altra persona que no hi consent, especialment en llocs concorreguts, com ara transports públics, etc.

fricofília

femení psiquiatria Parafília en què una persona s’excita tocant-se o fregant-se amb una altra persona que no hi consent, especialment en llocs concorreguts, com ara transports públics, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ frifrit

■ frifrit

masculí ornitologia Pinsà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ frigània


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">frigània</title>

Partició sil·làbica: fri_gà_ni_a
femení entomologia Gènere d’insectes de l’ordre dels tricòpters, de la família dels frigànids (Phryganea sp), amb quatre ales transparents, que pleguen durant el repòs, i d’aspecte semblant a les papallones.

■ frigània

femení entomologia Gènere d’insectes de l’ordre dels tricòpters, de la família dels frigànids Phryganea sp , amb quatre ales transparents, que pleguen durant el repòs, i d’aspecte semblant a les papallones
Gran Diccionari de la llengua catalana

frigànids


<title type="display">frigànids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes de l’ordre dels tricòpters les larves dels quals habiten tant en aigua corrent com en aigua estancada.
  2. singular Insecte de la família dels frigànids.

frigànids

masculí entomologia plural Família d’insectes de l’ordre dels tricòpters les larves dels quals habiten tant en aigua corrent com en aigua estancada singular Insecte de la família dels frigànids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ frigi
| frígia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">frigi</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De Frígia (antiga regió de l’Àsia Menor) o dels frigis (poble).
  2. masculí i femení Individu d’un poble de l’Àsia Menor procedent de Tràcia que s’establí a Frígia el segon mil·lenni aC.
  3. barret frigi Barret semblant a una barretina emprat pels frigis.
  4. mode frigi música
    1. Primer mode antic de la música grega clàssica, que consistia en una escala descendent començada i acabada en re.
    2. En la música medieval, un dels vuit modes eclesiàstics, format pels tetracords mi-fa-sol-la i si-do-re-mi.

■ frigi
| frígia

adjectiu i masculí i femení De Frígia antiga regió de l’Àsia Menor o dels frigis poble masculí i femení Individu d’un poble de l’Àsia Menor procedent de Tràcia que s’establí a Frígia el segon millenni aC barret frigi Barret semblant a una barretina emprat pels frigis mode frigi música Primer mode antic de la música grega clàssica, que consistia en una escala descendent començada i acabada en re En la música medieval, un dels vuit modes eclesiàstics, format pels tetracords mi-fa-sol-la i si-do-re-mi
Traducció