<title type="display">frunziment</title>
Accessory
Etimologia: de frunzir
Body
masculí Operació de frunzir.
Es mostren 88940 resultats
■
frunzir
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">frunzir</title>
Accessory
Etimologia: del fr. ant. froncir ‘arrugar’, probablement del germ. fràncic *wrunkja ‘arruga’ 1a font: 1303
Body
verb
transitiu Fer plecs petits, especialment a una roba.
■
frunzir
verb transitiu Fer plecs petits, especialment a una roba
■
frunzit
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">frunzit</title>
Accessory
Etimologia: de frunzir
Body
-
masculí
- El conjunt de plecs petits fets a una roba en frunzir-la.
- Frunziment.
■
frunzit
masculí El conjunt de plecs petits fets a una roba en frunzir-la Frunziment
■
frust
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">frust</title>
Accessory
Etimologia: del ll. frustum ‘bocí, fragment’
Body
masculí geometria Part d’un con o d’una piràmide compresa entre dues seccions transversals.
■
frust
masculí geometria Part d’un con o d’una piràmide compresa entre dues seccions transversals
■
frustració
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">frustració</title>
Accessory
Partició sil·làbica: frus_tra_ci_ó
Etimologia: del ll. frustratio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Etimologia: del ll. frustratio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
-
femení
-
- Acció de frustrar;
- l’efecte.
- psicologia Estat del qui resta privat d’una satisfacció que creu que li correspon i se sent defraudat en les seves esperances.
- dret penal Execució sense els efectes materials desitjats per l’autor de tots els actes necessaris per a la producció d’un delicte.
■
frustració
femení Acció de frustrar l’efecte psicologia Estat del qui resta privat d’una satisfacció que creu que li correspon i se sent defraudat en les seves esperances dret penal Execució sense els efectes materials desitjats per l’autor de tots els actes necessaris per a la producció d’un delicte
■
frustrador
| frustradora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">frustrador</title>
Accessory
Etimologia: del ll. frustrator, -ōris, íd.
Body
adjectiu Que frustra o causa frustració.
■
frustrador
| frustradora
adjectiu Que frustra o causa frustració
■
frustrant
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">frustrant</title>
Accessory
Etimologia: del ll. frustrans, -ntis, participi pres. de frustrare ‘frustrar’
Body
adjectiu Frustrador.
■
frustrant
adjectiu Frustrador
■
frustrar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">frustrar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. frustrare, íd. 1a font: 1405
Body
-
verb
transitiu
- Privar algú d’atènyer el que esperava. Frustrar algú en les seves esperances.
-
- Deixar sense efecte un propòsit.
- Portar a no res un pla, un desig, etc. Els vigilants van frustrar l’intent de fuga.
- per analogia Ha frustrat les nostres esperances.
- dret penal Deixar sense efecte un propòsit delictiu.
■
frustrar
verb transitiu Privar algú d’atènyer el que esperava Frustrar algú en les seves esperances Deixar sense efecte un propòsit Portar a no res un pla, un desig, etc Els vigilants van frustrar l’intent de fuga per analogia Ha frustrat les nostres esperances dret penal Deixar sense efecte un propòsit delictiu
frustrat
| frustrada
<title type="display">frustrat</title>
Accessory
Etimologia: del ll. frustratus, -a, -um, íd.
Body
adjectiu i masculí i femení Que sofreix o ha sofert frustració.
frustrat
| frustrada
adjectiu i masculí i femení Que sofreix o ha sofert frustració
■
frustratori
| frustratòria
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">frustratori</title>
Accessory
Etimologia: del ll. frustratorius, -a, -um, íd.
Body
-
adjectiu
- Que frustra.
- Que implica frustració.
■
frustratori
| frustratòria
adjectiu Que frustra Que implica frustració