Es mostren 88940 resultats

fuga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fuga</title>

Accessory
Etimologia: del ll. fŭga, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    femení
    1. Acció de fugar-se; fugida.
    2. electrotècnia i tecnologia Fuita.
  1. El fort d’una cosa passatgera, eufòria momentània. En els negocis hi ha èpoques de fuga i èpoques de calma.
  2. música Forma musical contrapuntística monotemàtica, de desenvolupament complex, basada en la imitació del tema.
  3. punt de fuga geometria i dibuix Punt imaginari on convergeixen en un dibuix en perspectiva els feixos de línies paral·leles.

fuga

fugaç

fugaç

fugacitat

fugacitat

fugaçment

fugaçment

fugar-se


<title type="display">fugar-se</title>

Body
verb pronominal Fugir, escapar-se d’un lloc on hom està tancat, vigilat o privat de llibertat. Uns presos s’han fugat de la presó a través d’un túnel.

fugar-se

Informació complementària
Traducció

fugat
| fugada

fugat
| fugada

fugida

fugida

fugina

fugina

fugir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fugir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. fŭgĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb intransitiu
    1. Allunyar-se corrent per tal d’evitar un dany, un perill, etc. Fuig; si no, t’agafaran. Els lladres van fugir encalçats pels guàrdies.
    2. figuradament Allunyar-se, alguna cosa, ràpidament. El barret, amb el vent, li va fugir del cap.
    3. fuig! (o fuig, home [o dona], fuig!) Exclamació que expressa rebuig, refús, menyspreu. Fuig, home, fuig! No t’ho creguis pas.
    1. Escapar-se. Les vaques han fugit de la cleda.
    2. figuradament Sortir, desprendre’s, etc., una cosa del lloc on restava subjecta. Les sabates li són tan amples, que li fugen dels peus. El martell li ha fugit de les mans.
    3. Allunyar-se, apartar-se. Fuig dels vicis.
    4. Passar ràpidament. Com fuig el temps!
    5. fugir d’estudi Defugir una qüestió, un assumpte, que hom considerava poc convenient.

fugir

fugireacció

fugireacció

Traducció