Es mostren 88939 resultats

■ fumar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fumar</title>

Etimologia: del ll. fumare ‘fer fum’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb
    1. transitiu Exposar a l’acció del fum. Fumar un pernil.
    2. transitiu Ennegrir per l’acció del fum. Fumar un vidre.
    3. pronominal Tanca bé l’armari: si no, tot es fuma.
    4. pronominal Agafar, un menjar, color o gust de fum. L’arròs s’ha fumat.
    1. transitiu Aspirar el fum d’un cigar, una pipa, etc., i expel·lir-lo. Només fuma havans. Diuen que fuma haixix.
    2. usat absolutament Fumar tabac. Fumes massa. Prohibit de fumar.
    3. pronominal Fumar-se un cigar.
  3. intransitiu Desprendre fum o fer fum. La sopa és massa calenta: mira com fuma! El foc ja no feia flama: només fumava.
  4. transitiu alimentació, indústries alimentàries Sotmetre un aliment al fumatge.

■ fumar

verb transitiu Exposar a l’acció del fum Fumar un pernil transitiu Ennegrir per l’acció del fum Fumar un vidre pronominal Tanca bé l’armari si no, tot es fuma pronominal Agafar, un menjar, color o gust de fum L’arròs s’ha fumat transitiu Aspirar el fum d’un cigar, una pipa, etc, i expellir-lo Només fuma havans Diuen que fuma haixix usat absolutament Fumar tabac Fumes massa Prohibit de fumar pronominal Fumar-se un cigar intransitiu Desprendre fum o fer fum La sopa és massa calenta mira com fuma El foc ja no feia flama només fumava transitiu alimentació, indústries alimentàries Sotmetre un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fumarada

■ fumarada

femení Massa de fum que s’aixeca d’una foguera fumada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fumarasa


<title type="display">fumarasa</title>

Etimologia: de fumàric i -asa
femení bioquímica Enzim del grup de les hidroliases que catalitza la hidratació reversible del fumarat a L-malat.

fumarasa

femení bioquímica Enzim del grup de les hidroliases que catalitza la hidratació reversible del fumarat a L-malat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fumarat

■ fumarat

masculí química Qualsevol sal o èster de l’àcid fumàric
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fumarell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fumarell</title>

Etimologia: de fum
masculí ornitologia Nom de diversos ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels estèrnids (Chlidonias sp), de tronc esvelt, ales llargues i estretes, bec llarg i punxegut i potes curtes. Cal esmentar el fumarell carablanc (C. hybrida) i el fumarell negre (C. niger).

■ fumarell

masculí ornitologia Nom de diversos ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels estèrnids Chlidonias sp , de tronc esvelt, ales llargues i estretes, bec llarg i punxegut i potes curtes Cal esmentar el fumarell carablanc C hybrida i el fumarell negre C niger
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fumarel·la

■ fumarel·la

femení Fumerol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fumària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fumària</title>

Partició sil·làbica: fu_mà_ri_a
Etimologia: del ll. cient. Fumaria, format sobre fumare ‘fer fum’
femení botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les papaveràcies (Fumaria sp), de fulles pinnatisectes, flors zigomorfes vermelloses o blanques, amb l’àpex negrós, en raïms multiflors, i fruits monosperms.

■ fumària

femení botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les papaveràcies Fumaria sp , de fulles pinnatisectes, flors zigomorfes vermelloses o blanques, amb l’àpex negrós, en raïms multiflors, i fruits monosperms
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fumàric, àcid

■ fumàric, àcid

HCOOCH═CHCOOH química orgànica Àcid dibàsic insaturat que es troba en algunes plantes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fumarola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fumarola</title>

Etimologia: de l’it. fumarola, íd. 1a font: s. XX, Oller
    femení geologia
  1. Matèria volcànica en estat gasós expulsada de l’interior de la Terra per la força de la pressió magmàtica.
  2. per extensió Forat o escletxa de la superfície terrestre per on surt la fumarola.

■ fumarola

femení geologia Matèria volcànica en estat gasós expulsada de l’interior de la Terra per la força de la pressió magmàtica per extensió Forat o escletxa de la superfície terrestre per on surt la fumarola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fumarolià
| fumaroliana

■ fumarolià
| fumaroliana

adjectiu geologia Relatiu o pertanyent a les fumaroles