Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ furetejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">furetejar</title>

Etimologia: de fura 1a font: s. XX, V. Català

verb intransitiu Cercar-ho, regirar-ho, tot, ficar-se pertot, per saber, per descobrir, alguna cosa. Sempre va d’ací d’allà furetejant.

■ furetejar

verb intransitiu Cercar-ho, regirar-ho, tot, ficar-se pertot, per saber, per descobrir, alguna cosa Sempre va d’ací d’allà furetejant

■ fúrfur

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fúrfur</title>

Etimologia: del ll. fŭrfur, -ŭris ‘segó’

masculí fisiologia Lamineta d’epidermis que es desprèn en forma d’escata o de pellofa.

■ fúrfur

masculí fisiologia Lamineta d’epidermis que es desprèn en forma d’escata o de pellofa

■ furfuraci

| furfuràcia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">furfuraci</title>

Etimologia: del ll. furfuraceus, -a, -um, íd.

adjectiu

Que té l’aparença de segó.
fisiologia
1. Que fa escates que semblen segó.
2. especialment Dit de la descamació pròpia del xarampió.

■ furfuraci

| furfuràcia

adjectiu Que té l’aparença de segó fisiologia Que fa escates que semblen segó especialment Dit de la descamació pròpia del xarampió

■ furfural

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">furfural</title>

masculí química orgànica Aldehid derivat del furan, de fórmula C₄H₃OCHO.

■ furfural

masculí química orgànica Aldehid derivat del furan, de fórmula C 4 H 3 OCHO

■ furfuran

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">furfuran</title>

masculí química orgànica Furan.

■ furfuran

masculí química orgànica Furan

furfurílic, alcohol

<title type="display">furfurílic, alcohol</title>

química orgànica Alcohol derivat del furan, de fórmula C₄H₃OCH₂OH.

furfurílic, alcohol

química orgànica Alcohol derivat del furan, de fórmula C 4 H 3 OCH 2 OH

■ furga

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">furga</title>

Etimologia: de furgar 1a font: 1799

femení

Barreta de ferro per a furgar el foc.
armament Atacador.
dialectal zoologia Cuc de terra.

■ furga

femení Barreta de ferro per a furgar el foc armament Atacador dialectal zoologia Cuc de terra

■ furgada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">furgada</title>

Etimologia: de furgar

femení Acció de furgar.

■ furgada

femení Acció de furgar

■ furgadents

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">furgadents</title>

Etimologia: de furgar i dent 1a font: 1851, DEsc.

masculí dialectal escuradents 1.

■ furgadents

masculí dialectal escuradents 1

■ furgador

| furgadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">furgador</title>

Etimologia: de furgar 1a font: s. XIV

adjectiu i masculí i femení Que furga.
adjectiu Que serveix per a furgar.

■ furgador

| furgadora

adjectiu i masculí i femení Que furga adjectiu Que serveix per a furgar

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ furetejar

■ fúrfur

■ furfuraci | furfuràcia

■ furfuraci | furfuràcia

■ furfural

■ furfuran

furfurílic, alcohol

■ furga

■ furgada

■ furgadents

■ furgador | furgadora

■ furgador | furgadora

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ furfuraci

| furfuràcia

■ furfuraci

| furfuràcia

■ furgador

| furgadora

■ furgador

| furgadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia