Es mostren 88940 resultats

■ furgall

■ furgall

masculí Terra somoguda furgant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ furgar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">furgar</title>

Etimologia: del ll. vg. *fūrĭcare ‘escorcollar com una fura’ 1a font: 1449
    verb transitiu
    1. Somoure i remenar la terra com fa el porc amb el musell.
    2. Remenar una cosa interiorment ficant-hi la mà, un bastó, una burxa, etc. Furgava la bossa mirant de trobar-hi les claus de casa.
    3. Remenar el foc amb la furga.
  2. figuradament Ficar-se en un lloc, en un afer, tractant activament de veure, d’investigar, de saber o manejar tot el que es pugui.

■ furgar

verb transitiu Somoure i remenar la terra com fa el porc amb el musell Remenar una cosa interiorment ficant-hi la mà, un bastó, una burxa, etc Furgava la bossa mirant de trobar-hi les claus de casa Remenar el foc amb la furga figuradament Ficar-se en un lloc, en un afer, tractant activament de veure, d’investigar, de saber o manejar tot el que es pugui
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ furgó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">furgó</title>

Etimologia: del fr. fourgon ‘furga o pala de foc’ i d’aquí ‘vehicle que acompanyava la caldera del tren, que transportava equipatges’ 1a font: 1851, DEsc.
    masculí
  1. automòbil, automobilisme i transports Vehicle automòbil llarg i cobert que serveix per a transportar equipatges, mobles, queviures, mercaderies, municions, etc.
  2. ferrocarrils Vagó destinat al transport d’equipatges en els trens de passatgers.

■ furgó

masculí automòbil, automobilisme i transports Vehicle automòbil llarg i cobert que serveix per a transportar equipatges, mobles, queviures, mercaderies, municions, etc ferrocarrils Vagó destinat al transport d’equipatges en els trens de passatgers
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ furgoneta

■ furgoneta

femení automòbil, automobilisme i transports Vehicle automòbil comercial petit, de quatre rodes, de caixa tancada amb porta a la part posterior per a efectuar la càrrega i la descàrrega i sense seients per a passatgers
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ furguinyar

■ furguinyar

verb transitiu Furgar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fúria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fúria</title>

    femení
    1. Moviment violent d’ira. Això el va posar en fúria.
    2. Violència, impetuositat. Lluitaven amb fúria.
    1. mitologia En la Roma antiga, cadascuna de les divinitats infernals que, en la tradició literària, es corresponen amb les erínies gregues.
    2. figuradament Persona, especialment dona, dominada per una ira violenta. Ningú no era capaç de contenir aquella fúria.
    3. fet una fúria Enfurismat, molt irritat. L’hi va prendre de les mans d’una revolada feta una fúria.

■ fúria

femení Moviment violent d’ira Això el va posar en fúria Violència, impetuositat Lluitaven amb fúria mitologia En la Roma antiga, cadascuna de les divinitats infernals que, en la tradició literària, es corresponen amb les erínies gregues figuradament Persona, especialment dona, dominada per una ira violenta Ningú no era capaç de contenir aquella fúria fet una fúria Enfurismat, molt irritat L’hi va prendre de les mans d’una revolada feta una fúria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

furianta


<title type="display">furianta</title>

Partició sil·làbica: fu_ri_an_ta
Etimologia: del txec furiant, i aquest, del ll. furians, -ntis, participi pres. del ll. furiare ‘delirar amb fúria’
femení música Dansa popular d’origen txec, ràpida i amb canvis de ritme reiterats (de 2/4 a 3/4 i viceversa).

furianta

femení música Dansa popular d’origen txec, ràpida i amb canvis de ritme reiterats de 2/4 a 3/4 i viceversa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ furibund
| furibunda

■ furibund
| furibunda

adjectiu Ple de fúria, inflamat d’ira
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ furient


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">furient</title>

Partició sil·làbica: fu_ri_ent
Etimologia: alteració del ll. furens, -ntis, participi pres. de furĕre ‘estar fora de si’, per influx de fúria, o bé participi pres. del ll. vg. furio, furīre, íd. 1a font: s. XIX, Milà i F.
adjectiu Que es mou amb fúria, amb impetuositat, impetuós.

■ furient

adjectiu Que es mou amb fúria, amb impetuositat, impetuós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ furientment

■ furientment

adverbi Amb fúria, amb impetuositat
Traducció