Es mostren 88940 resultats

■ furtar

■ furtar

verb transitiu Robar d’amagat, sense violència ni intimidació Furtar fruita de l’hort del veí dret penal Cometre un furt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ furtiu
| furtiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">furtiu</title>

Partició sil·làbica: fur_tiu
Etimologia: del ll. furtivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    adjectiu
  1. Fet d’amagat, procurant d’escapar de les mirades, de l’atenció, de la gent. Una llàgrima furtiva.
  2. Que obra d’amagat, procurant d’escapar de les mirades, de l’atenció, de la gent.
  3. per extensió Il·legal. Un caçador furtiu.

■ furtiu
| furtiva

adjectiu Fet d’amagat, procurant d’escapar de les mirades, de l’atenció, de la gent Una llàgrima furtiva Que obra d’amagat, procurant d’escapar de les mirades, de l’atenció, de la gent per extensió Illegal Un caçador furtiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ furtivament

■ furtivament

adverbi D’amagat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ furtívol
| furtívola

■ furtívol
| furtívola

adjectiu Furtiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ furunculosi

■ furunculosi

femení patologia Erupció de furóncols
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fus


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fus</title>

Etimologia: del ll. fūsus, íd. 1a font: 1390
    masculí
  1. indústria tèxtil
    1. Barreta rodona de fusta que va aprimant-se des del mig cap als extrems, amb una rotllana a la part més gruixuda, i que serveix, en la filatura a mà, impulsada amb els dits, per a tòrcer el fil i enrotllar-lo a mesura que es forma.
    2. Barreta giradissa destinada a tòrcer o enrotllar un fil o a sostenir una bobina o un rodet que roda mentre es desenrotlla el fil.
  2. per analogia
    1. Nom d’alguns objectes fusiformes.
    2. joieria Barreta de ferro acabada en punta pels caps que els argenters empren per a engrandir els anells.
    3. oficis manuals Instrument de forma lleugerament cònica que els espardenyers empren per a foradar la llata.
    4. fus de mides joieria Barreta de forma troncocònica que els argenters empren per a prendre la mida dels anells.
    1. geometria Porció d’una superfície de revolució compresa entre dos plans meridians.
    2. fus cilíndric geometria Porció de superfície cilíndrica compresa entre dues generatrius.
    3. fus cònic geometria Porció de superfície cònica compresa entre dues generatrius.
    4. fus esfèric geometria Porció de superfície esfèrica compresa entre dos semicercles màxims.
    5. fus horari cronologia Cadascun dels vint-i-quatre fusos convencionals en què ha estat dividida la Terra per a la unificació de l’hora internacional.
  4. heràldica Figura en forma de losange, però més estreta i allargada que aquest.
  5. zoologia Mol·lusc de la classe dels gastròpodes prosobranquis, de l’ordre dels monotocardis (Fusus rostratus), amb la conquilla en forma de fus.
  6. fus acromàtic citologia Estructura citoplasmàtica centre del fus base.

■ fus

masculí indústria tèxtil Barreta rodona de fusta que va aprimant-se des del mig cap als extrems, amb una rotllana a la part més gruixuda, i que serveix, en la filatura a mà, impulsada amb els dits, per a tòrcer el fil i enrotllar-lo a mesura que es forma Barreta giradissa destinada a tòrcer o enrotllar un fil o a sostenir una bobina o un rodet que roda mentre es desenrotlla el fil per analogia Nom d’alguns objectes fusiformes joieria Barreta de ferro acabada en punta pels caps que els argenters empren per a engrandir els anells oficis manuals Instrument de forma lleugerament cònica que els…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fusa1

■ fusa1

femení música Figura musical que representa un so la durada del qual és 1/32 de la de la rodona Vegeu també fusa 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fusa2

■ fusa2

femení marina, marítim Acció de lliscar, un bastiment lliure d’amarres, damunt els pals enseuats, sense aturar-se fins que resta surant en la mar Vegeu també fusa 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fusada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fusada</title>

Etimologia: de fus 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
  1. indústria tèxtil Quantitat de fil enrotllat sobre un fus o una bitlla.
  2. rellotgeria Mecanisme emprat en els cronòmetres de marina i en els antics rellotges de butxaca per a compensar la pèrdua de tensió que experimenta el ressort en desenrotllar-se.
  3. dialectal botana 3.

■ fusada

femení indústria tèxtil Quantitat de fil enrotllat sobre un fus o una bitlla rellotgeria Mecanisme emprat en els cronòmetres de marina i en els antics rellotges de butxaca per a compensar la pèrdua de tensió que experimenta el ressort en desenrotllar-se dialectal botana 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fusaiola

fusaiola

femení arqueologia Tortera de terrissa o d'altres materials, com ara pedra o os, amb un orifici central