Es mostren 88939 resultats

■ galda

■ galda

femení botànica Planta herbàcia, de la família de les resedàcies Reseda luteola , de tija robusta, amb les fulles enteres i les flors grogues
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ galdiró

■ galdiró

masculí botànica boixac
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

galdirot

galdirot

masculí dialectal Remolí o borboll que forma l’aigua d’un corrent quan baixa gros
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ galdós
| galdosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">galdós</title>

Etimologia: d’origen incert, potser d’un encreuament del basc galdua ‘perdut, danyat’ amb el cat. candit ‘decandit, defallit’ i galdit ‘engolit’, produït en ambients muntanyencs del nord-oest, i amb influx de gaudiós 1a font: 1803, DEst.
adjectiu despectivament Usat per a denigrar o rebaixar quelcom presumptament o pretesament bonic, ben parat, endreçat, reeixit, etc. El pobre home hi va fer un paper ben galdós! Amb aquell vestit tan apedaçat, anava ben galdosa, la núvia!

■ galdós
| galdosa

adjectiu despectivament Usat per a denigrar o rebaixar quelcom presumptament o pretesament bonic, ben parat, endreçat, reeixit, etc El pobre home hi va fer un paper ben galdós Amb aquell vestit tan apedaçat, anava ben galdosa, la núvia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

galdufa

galdufa

femení dialectal Halo lluminós al voltant de la lluna Avui la lluna porta galdufa
Gran Diccionari de la llengua catalana

gàlea


<title type="display">gàlea</title>

Partició sil·làbica: gà_le_a
Etimologia: del ll. gălĕa, íd., i aquest, del gr. galéē ‘mostela’, perquè originàriament era recoberta d’una pell d’aquest animal, que transmetia al combatent el seu valor
    femení
  1. Casc que usaven els soldats romans.
  2. entomologia Lòbul extern de les maxil·les dels insectes.

gàlea

femení Casc que usaven els soldats romans entomologia Lòbul extern de les maxilles dels insectes
Gran Diccionari de la llengua catalana

galeat
| galeada

galeat
| galeada

adjectiu botànica En forma d’elm
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ galega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">galega</title>

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta vivaç, de la família de les papilionàcies (Galega officinalis), de fulles imparipinnades de folíols lanceolats, flors blavoses o blanquinoses, en raïms axil·lars, i llegums estrets, estimada com a galactògena.

■ galega

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta vivaç, de la família de les papilionàcies Galega officinalis , de fulles imparipinnades de folíols lanceolats, flors blavoses o blanquinoses, en raïms axillars, i llegums estrets, estimada com a galactògena
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ galeig

■ galeig

masculí Acció de galejar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ galejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">galejar</title>

Etimologia: de gala1 1a font: 1460, Roig
    verb
  1. transitiu Fer gala, ostentació, d’alguna cosa.
  2. intransitiu Fer ostentació.
  3. transitiu Celebrar una festa amb gran soroll, especialment amb salves d’escopeteria.
  4. transitiu folklore En les danses de tipus senyorial, treure a ballar, el paborde, les balladores abans que llur ballador.

■ galejar

verb transitiu Fer gala, ostentació, d’alguna cosa intransitiu Fer ostentació transitiu Celebrar una festa amb gran soroll, especialment amb salves d’escopeteria transitiu folklore En les danses de tipus senyorial, treure a ballar, el paborde, les balladores abans que llur ballador
Informació complementària
Traducció