Es mostren 88940 resultats

galonejar

galonejar

galoner
| galonera

galoner
| galonera

Informació complementària

galop


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">galop</title>

Accessory
Etimologia: de galopar 1a font: s. XIII
Body
    masculí
    1. Progressió ràpida i a salts d’un quadrúpede, especialment un cavall, en què entre salt i salt toquen successivament a terra la pota posterior esquerra, la dreta, l’anterior esquerra i la dreta, sense haver-hi mai més de dues potes en contacte amb el sòl. Anar, posar, el cavall al galop.
    2. a galop tirat Locució per a expressar la marxa d’un quadrúpede en la qual l’animal arriba al màxim de la seva capacitat de córrer.
    3. galop fals esports Contragalop.
  1. marina, marítim
    1. Espigó.
    2. La part més prima de l’extrem d’un masteler, que va des de l’última encapelladura fins al galzés.
    1. música Dansa ràpida, en temps de 2/4, d’origen hongarès, generalitzada a Europa al principi del segle XIX.
    2. ball del galop folklore A la Ribagorça, el Pallars, l’Alt Urgell i la Noguera, mena de dansa sense cap coreografia específica que consisteix a córrer els balladors acceleradament al so d’un ritme molt viu per la plaça i també carrers adjacents, com a complement i a la fi d’altres balls.
  2. patologia i diagnosi Signe clínic que expressa una cadència dels sorolls cardíacs en cors insuficients.

galop

galopada

galopada

galopant

galopant

galopar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">galopar</title>

Accessory
Etimologia: del fr. galoper, íd., probablement del frànc. *wala hlaupan ‘saltar bé’ 1a font: s. XV
Body
    verb intransitiu
    1. Anar un animal, especialment un cavall, al galop.
    2. Cavalcar en un animal, especialment un cavall, que va al galop. Va galopar tot el matí, i l’endemà estava escruixit.
  1. figuradament Anar a una gran velocitat.
  2. Ballar el galop.

galopar

galotxa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">galotxa</title>

Accessory
Etimologia: de l’oc. ant. galocha, íd., d’un ll. vg. *calopea, alteració de calopĕda, i aquest, del gr. kalópous, -podos ‘peu de fusta’, amb llatinització de poũs per pes, pedis ‘peu’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. esclop 1 1.
  2. fusteria Topall de fusta que hom engalza en alguna peça de moble, allí on cal recolzar una altra peça transversal.
  3. jocs d’entreteniment Fletxa petita, feta d’un bastonet punxegut i guarnit de plomes, que els nois empren per a jugar tirant-la a les portes, als animals, etc.
  4. marina, marítim
    1. Tascó que hom clava en un tauló del folre o en un altre indret per a subjectar un altre tauló, una barra, etc., o per a servir-los de suport.
    2. Cadascun dels tascons que hom clava a la roda d’una embarcació gran i que serveixen d’esglaons per a poder-hi pujar des de la platja.

galotxa

galta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">galta</title>

Accessory
Etimologia: cat. ant. gauta, d’un preromà indoeuropeu *gáuota, comú amb altres llengües romàniques, probablement també descendent d’un indoeuropeu *gonunta, d’on provenen en altres llengües de la mateixa família indoeuropea noms de ‘galta’ o ‘mandíbula’ 1a font: 1242
Body
    femení
    1. anatomia animal Part de la cara que va des dels ulls i les temples fins a la barba.
    2. galta del cul per analogia Natja.
    3. galtes de pa de ral (o de pa tou, o de pa torrat, o de farro, o de formatge) Galtes molt plenes.
    4. parar la galta Oferir la galta a algú per rebre un bes, una bufetada, etc.
    5. tenir galtes Tenir penques.
  1. armament Cadascuna de les plaques de banya, de fusta, etc., col·locades a banda i banda del mànec de les pistoles, dels revòlvers o dels ganivets.
  2. fusteria Tros de fusta extret del sortint del muntant d’una porta.
  3. indústria tèxtil Lliç.

galta

galta-roig

galta-roig

galtada

galtada