Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ garbejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garbejar</title>

Etimologia: de garba 1a font: 1898

verb intransitiu agricultura Carretejar les garbes del camp a l’era.

■ garbejar

verb intransitiu agricultura Carretejar les garbes del camp a l’era

■ garbell

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garbell</title>

Etimologia: de l’àr. ġįrbä̂l, íd. (pronunciat com guerbèl), possiblement procedent del ll. crībĕllum, íd., que ha donat també crivell 1a font: 1375

masculí

Receptacle que té el fons ple de forats iguals i que serveix per a separar objectes de grandària desigual deixant passar els uns i retenint els altres.
enginyeria química Màquina emprada en el garbellament de sòlids granulats.

■ garbell

masculí Receptacle que té el fons ple de forats iguals i que serveix per a separar objectes de grandària desigual deixant passar els uns i retenint els altres enginyeria química Màquina emprada en el garbellament de sòlids granulats

■ garbella

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garbella</title>

Etimologia: de garbell 1a font: 1458

femení Garbell gros.

■ garbella

femení Garbell gros

■ garbellada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garbellada</title>

Etimologia: de garbellar

femení

Acció de garbellar.
figuradament Amb una primera garbellada els cent candidats han quedat reduïts a vint.

■ garbellada

femení Acció de garbellar figuradament Amb una primera garbellada els cent candidats han quedat reduïts a vint

■ garbellador

| garbelladora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garbellador</title>

Etimologia: de garbellar 1a font: 1261

masculí i femení Persona que garbella, especialment el blat.
adjectiu Que garbella o serveix per a garbellar.

■ garbellador

| garbelladora

masculí i femení Persona que garbella, especialment el blat adjectiu Que garbella o serveix per a garbellar

■ garbelladura

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garbelladura</title>

Etimologia: de garbellar 1a font: 1322

femení

Garbellament.
plural especialment Pedres, terra, pallús, etc., que resten al garbell pel fet de no haver passat pels forats.

■ garbelladura

femení Garbellament plural especialment Pedres, terra, pallús, etc, que resten al garbell pel fet de no haver passat pels forats

■ garbellament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garbellament</title>

Etimologia: de garbellar

masculí

Acció de garbellar.
enginyeria química Operació de classificació de sòlids granulats per mitjà d’un garbell.

■ garbellament

masculí Acció de garbellar enginyeria química Operació de classificació de sòlids granulats per mitjà d’un garbell

■ garbellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garbellar</title>

Etimologia: de garbell 1a font: 1261

verb

transitiu

Passar gra, sorra, etc., pel garbell.
figuradament Barreja mentides amb veritats: cal garbellar el que diu.

■ garbellar

verb transitiu Passar gra, sorra, etc, pel garbell figuradament Barreja mentides amb veritats cal garbellar el que diu

garbellat

<title type="display">garbellat</title>

Etimologia: de garbellar

masculí enginyeria química Fracció de gra més petit que hom separa del rebuig en l’operació del garbellament.

garbellat

masculí enginyeria química Fracció de gra més petit que hom separa del rebuig en l’operació del garbellament

■ garbelleres

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garbelleres</title>

Etimologia: de garbell

femení plural Garbelladures.

■ garbelleres

femení plural Garbelladures