Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Etimologia: der. postverbal analògic de gargaritzar, de probable existència popular antiga, tot i no tenir equivalent directe en llatí (v. gargarisme, gargaritzar; v. gargall) 1a font: s. XIV, Alcoatí

femení [generalment en pl] Acció de gargaritzar. Fer gàrgares.

■ gàrgara

femení generalment en pl Acció de gargaritzar Fer gàrgares

■ gargarisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gargarisme</title>

Etimologia: del b. ll. gargarismus, cl. gargarisma, i aquest, del gr. gargarismós, íd. (v. gargall) 1a font: 1254

masculí

terapèutica Medicament líquid que serveix per a fer gàrgares.
Gàrgara.

■ gargarisme

masculí terapèutica Medicament líquid que serveix per a fer gàrgares Gàrgara

■ gargaritzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gargaritzar</title>

Etimologia: del ll. gargarizare, i aquest, del gr. gargarízō, íd. (v. gargall)

verb intransitiu Mantenir un líquid a la gola agitant-lo en tots els sentits mitjançant l’aire expirat pels pulmons, generalment per a fins medicinals.

■ gargaritzar

verb intransitiu Mantenir un líquid a la gola agitant-lo en tots els sentits mitjançant l’aire expirat pels pulmons, generalment per a fins medicinals

■ gàrgola

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gàrgola</title>

Etimologia: v. gargall 1a font: 1611

femení construcció Canal sortint, per on vessa, a distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la teulada, la coberta, etc., d’un edifici.

■ gàrgola

femení construcció Canal sortint, per on vessa, a distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la teulada, la coberta, etc, d’un edifici

■ gargot

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gargot</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic i expressiu (v. gargall)

masculí Traç imperfecte, com és ara les lletres traçades per una mà poc traçuda a escriure.

■ gargot

masculí Traç imperfecte, com és ara les lletres traçades per una mà poc traçuda a escriure

■ gargotejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gargotejar</title>

Etimologia: de gargot

verb intransitiu Fer gargots.

■ gargotejar

verb intransitiu Fer gargots

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ gargamelló

■ gargantejar

■ garganter | gargantera

■ garganter | gargantera

■ garganxó

■ gàrgara

■ gargarisme

■ gargaritzar

■ gàrgola

■ gargot

■ gargotejar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ garganter

| gargantera

■ garganter

| gargantera

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia