Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ garrotador

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garrotador</title>

Etimologia: de garrotar

masculí Pal afuat per un cap, sovint corbat, que serveix per a lligar-hi la corda i garrotar un fardell, una càrrega, etc.

■ garrotador

masculí Pal afuat per un cap, sovint corbat, que serveix per a lligar-hi la corda i garrotar un fardell, una càrrega, etc

■ garrotar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garrotar</title>

Etimologia: de garrot 1a font: s. XIV, Metge

verb

transitiu

Estrènyer fort el lligam (d’un fardell, una càrrega, etc.) retorcent-lo amb un garrot o garrotador.
Un lligam, un vestit, estrènyer fort, excessivament (a algú). És una dona que va garrotada.

■ garrotar

verb transitiu Estrènyer fort el lligam d’un fardell, una càrrega, etc retorcent-lo amb un garrot o garrotador Un lligam, un vestit, estrènyer fort, excessivament a algú És una dona que va garrotada

■ garrotejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garrotejar</title>

Etimologia: de garrot 1a font: 1766

verb transitiu Bastonejar.

■ garrotera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garrotera</title>

Etimologia: deriv. de garrot, al seu torn der. de garra ‘cama’; etimologia diferent de la de garrot ‘bastó gruixut’ 1a font: 1607

femení Lligacama.

■ garrotín

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garrotín</title>

masculí música Cant d’un gènere flamenc, presumiblement d’origen asturià, improvisat, de caràcter popular i de to burlesc o irònic, format en català per quatre versos heptasíl·labs, el segon i el quart dels quals rimen entre si.

■ garrotín

masculí música Cant d’un gènere flamenc, presumiblement d’origen asturià, improvisat, de caràcter popular i de to burlesc o irònic, format en català per quatre versos heptasíllabs, el segon i el quart dels quals rimen entre si