Es mostren 88940 resultats

■ garroverar

■ garroverar

masculí agricultura Garroferar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

garroveta

garroveta

femení Garrova petita garroveta del papa pastisseria Garrofeta del papa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garroví

■ garroví

masculí botànica i agricultura Garrofí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garrulador
| garruladora

■ garrulador
| garruladora

adjectiu i masculí i femení Que garrula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garrular

■ garrular

verb intransitiu Cantar, xerrotejar, els ocells Garlar, xerrar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garrut
| garruda

■ garrut
| garruda

adjectiu Que té bones garres figuradament Dit de la persona ja feta, arribada al total creixement Garrell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garrutxo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garrutxo</title>

Etimologia: del cast. garrucho, garrucha ‘corriola’, de l’ant. i dial. carrucha, der. de carro
    masculí marina, marítim
  1. Anella de fusta o ferro que, amb unes altres de semblants, és cosida al gràtil dels flocs i veles d’estai per a envergar-les.
  2. Anella de corda que hom fa en la ralinga de caiguda per prendre cada faixa de rissos, subjectar les bolines, etc.

■ garrutxo

masculí marina, marítim Anella de fusta o ferro que, amb unes altres de semblants, és cosida al gràtil dels flocs i veles d’estai per a envergar-les Anella de corda que hom fa en la ralinga de caiguda per prendre cada faixa de rissos, subjectar les bolines, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garsa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">garsa</title>

Etimologia: escrit garça en cat. ant., diferent del cast. garza, cat. agró, corresponent al cast. urraca, fr. pie, d’origen incert, possiblement d’un preromà indoeuropeu *karkia 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
  1. ornitologia
    1. Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids (Pica pica), de color negre llevat de les plomes escapulars i el dessota de color blanc.
    2. garsa blanca Agró blanc.
    3. garsa blava Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids (Cyanopica cyanus), semblant a la garsa, amb les ales i la cua blaves.
    4. garsa de mar Ocell de l’ordre dels caradriformes i de la família dels hematopòdids (Haematopus ostralegus), de color blanc i negre amb el bec robust i llarg de color ataronjat.
    5. garsa groguera Cucut reial.
  2. figuradament i col·loquialment Persona que no pensa sinó a arreplegar per a ell béns, avantatges, etc.
  3. donar (o vendre, o fer veure, etc.) garsa per perdiu (o per colom) Enganyar fent passar una cosa per altra.

■ garsa

femení ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids Pica pica , de color negre llevat de les plomes escapulars i el dessota de color blanc garsa blanca Agró blanc garsa blava Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids Cyanopica cyanus , semblant a la garsa, amb les ales i la cua blaves garsa de mar Ocell de l’ordre dels caradriformes i de la família dels hematopòdids Haematopus ostralegus , de color blanc i negre amb el bec robust i llarg de color ataronjat garsa groguera Cucut reial figuradament i colloquialment Persona que no pensa…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garsar

■ garsar

verb transitiu i pronominal dialectal Guerxar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ garsejar

■ garsejar

verb dialectal transitiu Encorbar una fusta per contracció pronominal Guerxar