Es mostren 88939 resultats

■ gèminis

■ gèminis

masculí astrologia i astronomia gèmini
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gemir

■ gemir

verb intransitiu Gemegar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gemma1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gemma</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Compareu: gema
Etimologia: del ll. gemma ‘botó floral; pedra preciosa’
    femení
  1. botànica Òrgan que origina una tija, una branca o una flor i que sol ésser protegit per catafil·les.
  2. biologia Protuberància, a l’exterior d’una cèl·lula o d’un individu, que es forma al començament de la generació.
  3. gemma perdurable zoologia Tipus de gemma proveïda d’una coberta resistent que se separa del progenitor i és capaç de suportar condicions desfavorables.



    4. Vegeu també:
    gemma2

■ gemma1

femení botànica Òrgan que origina una tija, una branca o una flor i que sol ésser protegit per catafilles biologia Protuberància, a l’exterior d’una cèllula o d’un individu, que es forma al començament de la generació gemma perdurable zoologia Tipus de gemma proveïda d’una coberta resistent que se separa del progenitor i és capaç de suportar condicions desfavorables Vegeu també gemma 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gemma2

■ gemma2

femení joieria Mineral diamant, corindó, etc o substància orgànica perla, corall, etc que per la seva bellesa, durabilitat i raresa és molt estimat com a pedra preciosa i, un cop tallat i polit, és emprat en joieria Vegeu també gemma 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gemmació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gemmació</title>

Partició sil·làbica: gem_ma_ci_ó
Etimologia: de gemma1 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. biologia Tipus de reproducció asexual, molt freqüent en protozous, esponges, cnidaris, briozous i tunicats, consistent en el despreniment de la gemma, que es desenvolupa i dona lloc a un nou individu.
  2. botànica Procés de producció i desenvolupament de gemmes.
  3. citologia Tipus de multiplicació cel·lular en què la cèl·lula filla, per creixement lateral de la paret de la cèl·lula mare, forma una vesícula a l’interior de la qual anirà a parar una còpia del nucli, com passa en els llevats.

■ gemmació

femení biologia Tipus de reproducció asexual, molt freqüent en protozous, esponges, cnidaris, briozous i tunicats, consistent en el despreniment de la gemma, que es desenvolupa i dona lloc a un nou individu botànica Procés de producció i desenvolupament de gemmes citologia Tipus de multiplicació cellular en què la cèllula filla, per creixement lateral de la paret de la cèllula mare, forma una vesícula a l’interior de la qual anirà a parar una còpia del nucli, com passa en els llevats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gemmal

■ gemmal

adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a la gemma De la naturalesa d’una gemma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gemmant

■ gemmant

adjectiu biologia i botànica Dit de l’organisme que es reprodueix per gemmació Bacteris gemmants
Gran Diccionari de la llengua catalana

gemmat
| gemmada

gemmat
| gemmada

adjectiu botànica Papillós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gemmi-

■ gemmi-

Forma prefixada del mot llatí gemma , que significa ‘pedra preciosa’ Ex gemmiforme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gemmífer
| gemmífera

■ gemmífer
| gemmífera

adjectiu mineralogia Que produeix o conté gemmes
Traducció