Es mostren 88940 resultats

■ genuflexió

■ genuflexió

femení Acció de doblegar el genoll en senyal de reverència, d’adoració, de submissió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ genuí
| genuïna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">genuí</title>

Partició sil·làbica: ge_nu_í
Etimologia: del ll. genuīnus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    [plural genuïns] adjectiu
  1. Que té realment l’origen o el caràcter que aparenta tenir, ver, no fals. Aquell partit era l’expressió genuïna del sufragi popular. Un document genuí.
  2. diplomàtica Autèntic.

■ genuí
| genuïna

plural genuïns adjectiu Que té realment l’origen o el caràcter que aparenta tenir, ver, no fals Aquell partit era l’expressió genuïna del sufragi popular Un document genuí diplomàtica Autèntic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ genuïnament

■ genuïnament

adverbi D’una manera genuïna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ genuïnitat

■ genuïnitat

femení Qualitat de genuí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ geo-

■ geo-

Forma prefixada del mot grec gē͂ , que significa ‘terra’ Ex geografia, geologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

geoanemocor
| geoanemocora


<title type="display">geoanemocor</title>

Partició sil·làbica: ge_o_a_ne_mo_cor
adjectiu botànica Dit de les plantes les diàspores de les quals es disseminen arrossegades pel vent arran de terra.

geoanemocor
| geoanemocora

adjectiu botànica Dit de les plantes les diàspores de les quals es disseminen arrossegades pel vent arran de terra
Gran Diccionari de la llengua catalana

geoautocor
| geoautocora


<title type="display">geoautocor</title>

Partició sil·làbica: ge_o_au_to_cor
adjectiu botànica Dit de les plantes que dipositen directament llurs diàspores a terra mitjançant moviments dels òrgans que les suporten.

geoautocor
| geoautocora

adjectiu botànica Dit de les plantes que dipositen directament llurs diàspores a terra mitjançant moviments dels òrgans que les suporten
Gran Diccionari de la llengua catalana

geobiologia


<title type="display">geobiologia</title>

Partició sil·làbica: ge_o_bi_o_lo_gi_a
Etimologia: de geo- i biologia
femení biologia Part de la biologia que estudia les relacions entre l’evolució geològica de la Terra i les condicions d’origen, de composició fisicoquímica i d’evolució de la matèria viva.

geobiologia

femení biologia Part de la biologia que estudia les relacions entre l’evolució geològica de la Terra i les condicions d’origen, de composició fisicoquímica i d’evolució de la matèria viva
Gran Diccionari de la llengua catalana

geobiont


<title type="display">geobiont</title>

Partició sil·làbica: ge_o_bi_ont
Etimologia: de geo- i el gr. biō͂n, biō͂ntos ‘vivent’
masculí ecologia Organisme que habita a l’humus.

geobiont

masculí ecologia Organisme que habita a l’humus
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ geoblast

■ geoblast

masculí botànica Plúmula que, en la germinació, deixa els cotilèdons sota terra