Es mostren 88939 resultats

■ germà1
| germana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">germà</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. (frater, soror) germanus, -a, -um ‘(germà, germana) carnal’, der. de gignĕre ‘engendrar’, com germen 1a font: s. XIII, Desclot
  1. masculí i femení dret civil
    1. Parent col·lateral de segon grau civil.
    2. germà bastard Fill natural respecte al legítim.
    3. germà carnal Respecte a una altra persona, fill dels mateixos pare i mare.
    4. germà consanguini Respecte a una altra persona, fill d’un mateix pare, però de mare diferent.
    5. germà de llet Fill d’una dida respecte al fill d’una altra dona alletat per aquella.
    6. germà uterí Respecte a una altra persona, fill d’una mateixa mare, però de pare diferent.
  2. masculí i femení per extensió
    1. Persona considerada quant al lligam que la uneix als altres membres de la família humana o d’una comunitat concreta o als participants dels mateixos treballs, les mateixes penes, etc. Tots som germans. Un altre dia, germà! No l’han ajudat ni els seus germans de raça. Germans en Crist. Germans de desventures.
    2. Membre d’una germandat.
    3. catolicisme Membre de certs ordes religiosos o congregacions. Germans de la vida comuna. Germans de les escoles cristianes. Germanes de la caritat.
    4. cristianisme Religiós que no rep els ordes.
    5. cristianisme Nom que es donaven els religiosos entre ells.
    6. història Nom que es donen els maçons entre ells.
    7. germà separat catolicisme Entre els catòlics, cristià que no pertany a l’Església Catòlica.
  3. adjectiu per extensió Que té el mateix origen, la mateixa natura, una íntima afinitat, etc.



    4. Vegeu també:
    germà2
    germà3

■ germà1
| germana

masculí i femení dret civil Parent collateral de segon grau civil germà bastard Fill natural respecte al legítim germà carnal Respecte a una altra persona, fill dels mateixos pare i mare germà consanguini Respecte a una altra persona, fill d’un mateix pare, però de mare diferent germà de llet Fill d’una dida respecte al fill d’una altra dona alletat per aquella germà uterí Respecte a una altra persona, fill d’una mateixa mare, però de pare diferent masculí i femení per extensió Persona considerada quant al lligam que la uneix als altres membres de la família humana o d’una comunitat concreta…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

germà2
| germana

germà2
| germana

masculí i femení Germànic Vegeu també germà 1 germà 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ germà3

■ germà3

masculí química Hidrur de germani, GeH 4 , gas obtingut per l’acció de l’hidrur d’alumini i liti, sobre una solució etèria d’halur de germani Vegeu també germà 1 germà 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ germanastre
| germanastra

■ germanastre
| germanastra

masculí i femení Fill o filla d’un dels dos cònjuges respecte al fill o la filla de l’altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ germanat

■ germanat

masculí química Anió de fórmula GeO 3 2- que hom pot considerar derivat formalment de l’àcid germànic per pèrdua dels hidrògens Qualsevol dels composts formats per reacció del diòxid de germani amb òxids metàllics fortament bàsics
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ germandat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">germandat</title>

Etimologia: del ll. germanĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1490, Tirant
    femení
  1. Conjunt de germans d’una família.
  2. Relació de parentiu entre germans.
  3. antigament Al segle XVI, germania, junta revolucionària.
  4. Associació de persones, vinculades per una tasca, unes idees, etc., comunes, establerta per socórrer els seus membres en cas de necessitat.
  5. història Cadascuna de les federacions de municipis establerts a Castella i a Lleó amb finalitats d’interès general, sobretot el manteniment de l’ordre i la seguretat, i contra els abusos senyorials.
  6. religió
    1. Confraria, congregació de caràcter pietós.
    2. Privilegi que una comunitat religiosa concedeix a algú per tal de fer-lo partícip d’algunes gràcies.

■ germandat

femení Conjunt de germans d’una família Relació de parentiu entre germans antigament Al segle XVI, germania, junta revolucionària Associació de persones, vinculades per una tasca, unes idees, etc, comunes, establerta per socórrer els seus membres en cas de necessitat història Cadascuna de les federacions de municipis establerts a Castella i a Lleó amb finalitats d’interès general, sobretot el manteniment de l’ordre i la seguretat, i contra els abusos senyorials religió Confraria, congregació de caràcter pietós Privilegi que una comunitat religiosa concedeix a algú per tal de fer-lo partícip d…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ germanet
| germaneta

■ germanet
| germaneta

masculí i femení Germà petit Germà, especialment en llenguatge infantil catolicisme Membre de certes congregacions religioses Germanets de Jesús Germanetes dels pobres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ germani


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">germani</title>

Etimologia: del ll. cient. germanium, der. de Germania ‘Alemanya’, país on fou aïllat el 1886 pel químic alemany C. A. Winkler (1838-1904)
masculí [símbol Ge] química inorgànica Element no-metàl·lic pertanyent al grup IV de la taula periòdica, de nombre atòmic 32 i de pes atòmic 72,59.

■ germani

masculí símbol Ge química inorgànica Element no-metàllic pertanyent al grup IV de la taula periòdica, de nombre atòmic 32 i de pes atòmic 72,59
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ germania

■ germania

femení Germanor generalment en pl història Alçament que esclatà a València i a Mallorca, al principi del segle XVI, amb un intent, fracassat, de la burgesia de prendre el poder caló 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ germànic1
| germànica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">germànic</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. germanicus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als germànics.
  2. masculí i femení Individu d’uns pobles indoeuropeus que antigament habitaren la Germània.
  3. estil germànic geologia Estil tectònic originat als avantpaïsos o a les zones cratòniques i caracteritzat per la presència de nombroses fractures i l’absència de plegaments.
  4. llengües germàniques lingüística Grup de llengües de la família indoeuropea originari d’un tronc comú no documentat i reconstruït per comparació: el protogermànic.



    5. Vegeu també:
    germànic2

■ germànic1
| germànica

adjectiu Relatiu o pertanyent als germànics masculí i femení Individu d’uns pobles indoeuropeus que antigament habitaren la Germània estil germànic geologia Estil tectònic originat als avantpaïsos o a les zones cratòniques i caracteritzat per la presència de nombroses fractures i l’absència de plegaments llengües germàniques lingüística Grup de llengües de la família indoeuropea originari d’un tronc comú no documentat i reconstruït per comparació el protogermànic Vegeu també germànic 2
Informació complementària
Traducció