Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ germànic¹

| germànica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">germànic</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. germanicus, -a, -um, íd.

adjectiu Relatiu o pertanyent als germànics.
masculí i femení Individu d’uns pobles indoeuropeus que antigament habitaren la Germània.
estil germànic geologia Estil tectònic originat als avantpaïsos o a les zones cratòniques i caracteritzat per la presència de nombroses fractures i l’absència de plegaments.
llengües germàniques lingüística Grup de llengües de la família indoeuropea originari d’un tronc comú no documentat i reconstruït per comparació: el protogermànic.

Vegeu també:

■ germànic¹

| germànica

adjectiu Relatiu o pertanyent als germànics masculí i femení Individu d’uns pobles indoeuropeus que antigament habitaren la Germània estil germànic geologia Estil tectònic originat als avantpaïsos o a les zones cratòniques i caracteritzat per la presència de nombroses fractures i l’absència de plegaments llengües germàniques lingüística Grup de llengües de la família indoeuropea originari d’un tronc comú no documentat i reconstruït per comparació el protogermànic Vegeu també germànic 2

■ germànic²

| germànica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">germànic</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de germani

adjectiu

química inorgànica

Relatiu o pertanyent al germani.
Que conté germani.
especialment Dit dels composts de germani en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +4.

Vegeu també:

■ germànic²

| germànica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al germani Que conté germani especialment Dit dels composts de germani en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +4 Vegeu també germànic 1

■ germanisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">germanisme</title>

masculí

lingüística

Idiotisme peculiar a la llengua alemanya.
Element de les llengües germàniques passat a un altre idioma.

■ germanisme

masculí lingüística Idiotisme peculiar a la llengua alemanya Element de les llengües germàniques passat a un altre idioma

■ germanista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">germanista</title>

masculí i femení Persona que es dedica a la germanística.

■ germanista

masculí i femení Persona que es dedica a la germanística

■ germanística

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">germanística</title>

femení

Branca d’estudis sobre temes d’història, llengua, arqueologia, etc., dels pobles germànics.
Filologia germànica.

■ germanística

femení Branca d’estudis sobre temes d’història, llengua, arqueologia, etc, dels pobles germànics Filologia germànica

■ germanització

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">germanització</title>

Partició sil·làbica: ger_ma_nit_za_ci_ó

femení

Acció de germanitzar o germanitzar-se;
l’efecte.

■ germanització

femení Acció de germanitzar o germanitzar-se l’efecte

■ germanitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">germanitzar</title>

verb

transitiu

Conformar al gust, maneres, modes, etc., alemanys, donar un caient alemany.
Introduir germanismes en la llengua pròpia.

■ germanitzar

verb transitiu Conformar al gust, maneres, modes, etc, alemanys, donar un caient alemany Introduir germanismes en la llengua pròpia

■ germanívol

| germanívola

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">germanívol</title>

Etimologia: de germà¹ 1a font: c. 1900, Verdaguer

adjectiu Fraternal.

■ germanívol

| germanívola

adjectiu Fraternal

■ germanívolament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">germanívolament</title>

Etimologia: de germanívol

adverbi Fraternalment.

■ germanívolament

adverbi Fraternalment

■ germano-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">germano-</title>

Forma prefixada del mot llatí germanus, -a, -um, que significa ‘germànic’. Ex.: germanòfil.

■ germano-

Forma prefixada del mot llatí germanus, -a, -um , que significa ‘germànic’ Ex germanòfil