gimnàstic
Accessory
Etimologia: del ll. gymnastĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. gymnastikós, -ḗ, -ón, íd.; substantivat: ē gymnastikḗ ‘la gimnàstica o conjunt d’exercicis corporals’, sobreentès tékhnē ‘art, tècnica’ 1a font: 1839, DLab.
Body
-
esports
- adjectiu Relatiu o pertanyent a la gimnàstica.
-
femení
- Conjunt d’exercicis corporals que tenen per objecte desenvolupar la força, l’agilitat i la flexibilitat del cos.
- Esport que consisteix en l’execució exacta i harmònica d’una sèrie de moviments corporals definits precisament, sia a mans lliures o amb aparells.
- figuradament Art de desenvolupar una determinada facultat. Gimnàstica de la memòria.
- gimnàstica artística Disciplina gimnàstica que consisteix a executar exercicis sobre aparells gimnàstics, com ara les paral·leles, les anelles, la barra fixa, el cavall amb arcs, el terra i el salt de cavall, en categoria masculina, i la barra d’equilibri, les paral·leles asimètriques, el terra i el salt de cavall, en categoria femenina.
- gimnàstica rítmica Disciplina gimnàstica femenina que consisteix a executar exercicis amb aparells manuals, com ara la cinta, el cèrcol, la corda, les maces o la pilota, i amb acompanyament musical.
- gimnàstica sueca Modalitat de gimnàstica que hom practica sense aparells basada en exercicis musculars, respiratoris, flexions, etc., per a mantenir un bon estat físic general.