adjectiu botànica Dit del fong o el liquen de desenvolupament gimnocàrpic Dit del tipus de desenvolupament d’alguns fongs i líquens en què els basidis es troben en contacte amb l’aire des de llur formació
femení botànica i zoologia plural Ordre de dinoflagellades constituït per individus unicellulars lliures, sense teca, propis del plàncton marí singular Alga dinoflagellada de l’ordre de les gimnodinials
masculí zoologia plural Subclasse de briozous que formen colònies, amb zooides proveïts d’un lofòfor circular i integrat per una fila de tentacles que envolta la boca singular Briozou de la subclasse dels gimnolemes
botànica adjectiu Dit de la planta les llavors de la qual són nues, és a dir, que no van protegides per un pericarpi femení plural Subdivisió de fanerògames integrada per plantes llenyoses, amb els primordis seminals no inclosos en un ovari femení singular Planta de la subdivisió de les gimnospermes
Etimologia: del ll. cient. gymnotus, reducció de *gymnonotus, del gr. gymnós ‘nu’ i nõtos ‘dors’, és a dir, ‘de dors nu’, per manca d’aletes dorsals
Body
masculíictiologia Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels cipriniformes i de la família dels gimnòtids (Gimnotus sp), semblants a l’anguila, d’ulls petits i boca minúscula.
masculí ictiologia Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels cipriniformes i de la família dels gimnòtids Gimnotus sp , semblants a l’anguila, d’ulls petits i boca minúscula