Es mostren 88940 resultats

■ gira-sol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gira-sol</title>

Etimologia: de girar i sol1 1a font: 1575, DPou.
    masculí
  1. botànica i agricultura Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Helianthus annuus), amb arrel fibrosa, fulles alternes, cordiformes i dentades, i capítols de fins a 40 cm de diàmetre, amb les lígules grogues.
  2. botànica Herba berruguera.
  3. mineralogia Varietat d’òpal.

■ gira-sol

masculí botànica i agricultura Planta herbàcia anual de la família de les compostes Helianthus annuus , amb arrel fibrosa, fulles alternes, cordiformes i dentades, i capítols de fins a 40 cm de diàmetre, amb les lígules grogues botànica Herba berruguera mineralogia Varietat d’òpal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ giracamises

■ giracamises

masculí i femení dialectal Persona inconstant, que varia fàcilment d’opinió, de partit, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ giracasaques

■ giracasaques

masculí i femení dialectal Giracamises
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ girada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">girada</title>

Etimologia: de girar 1a font: 1673
    femení
    1. Acció de girar o girar-se;
    2. l’efecte. Donar girada a la truita a la paella. S’ha fet una girada de peu. Ja no és dels nostres: ha fet una girada.
    3. trencar la girada (a algú) Oposar-se a la seva vocació, inclinació.
  2. Punt d’un camí estret on, eixamplant-se aquest, els carros poden fer girada.
  3. jocs d’entreteniment Acció de descobrir la carta que ha d’ésser trumfo.

■ girada

femení Acció de girar o girar-se l’efecte Donar girada a la truita a la paella S’ha fet una girada de peu Ja no és dels nostres ha fet una girada trencar la girada a algú Oposar-se a la seva vocació, inclinació Punt d’un camí estret on, eixamplant-se aquest, els carros poden fer girada jocs d’entreteniment Acció de descobrir la carta que ha d’ésser trumfo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ giradís
| giradissa

■ giradís
| giradissa

adjectiu Que gira amb facilitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ giradiscos

■ giradiscos

masculí electroacústica Giradiscs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ giradiscs

■ giradiscs

masculí electroacústica Part fonamental del tocadiscs consistent en un plat accionat per un motor elèctric destinat a fer girar els discs fonogràfics al voltant del centre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ girador
| giradora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">girador</title>

Etimologia: de girar 1a font: s. XIV
  1. adjectiu Que gira o serveix per a girar.
  2. masculí Cinta posada en un llibre per a girar-ne fàcilment els fulls i servir-hi de senyal.
  3. femení Eina o estri que hom empra per a girar alguna cosa.
  4. masculí ceràmica Plat giratori del torn de terrisser.
  5. masculí electrònica Dispositiu que produeix un desfasament nul en una direcció i de 180° en la direcció contrària.
  6. masculí electrotècnia i tecnologia Convertidor d’energia que, tot mantenint la forma d’energia, canvia la variable extensiva T1 de l’entrada en la variable intensiva A2 de la sortida, i viceversa.
  7. femení oficis manuals Paleta de metall que els cuiners empren per a girar les truites, patates, o altra cosa que hom fregeix a la paella.

■ girador
| giradora

adjectiu Que gira o serveix per a girar masculí Cinta posada en un llibre per a girar-ne fàcilment els fulls i servir-hi de senyal femení Eina o estri que hom empra per a girar alguna cosa masculí ceràmica Plat giratori del torn de terrisser masculí electrònica Dispositiu que produeix un desfasament nul en una direcció i de 180° en la direcció contrària masculí electrotècnia i tecnologia Convertidor d’energia que, tot mantenint la forma d’energia, canvia la variable extensiva T 1 de l’entrada en la variable intensiva A 2 de la sortida, i viceversa femení oficis manuals Paleta de metall que…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ girafa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">girafa</title>

Etimologia: del fr. girafe, i aquest, de l’àr. zärâfa, probablement a través de l’it 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. zoologia Mamífer remugant de l’ordre dels artiodàctils i de la família dels giràfids (Giraffa camelopardalis), de coll molt llarg i proveït d’una crinera.
  2. cinematografia i televisió Suport metàl·lic en forma de braç llarg, muntat damunt una plataforma amb rodes, destinat a traslladar el micròfon segons les evolucions de l’actor.

■ girafa

femení zoologia Mamífer remugant de l’ordre dels artiodàctils i de la família dels giràfids Giraffa camelopardalis , de coll molt llarg i proveït d’una crinera cinematografia i televisió Suport metàllic en forma de braç llarg, muntat damunt una plataforma amb rodes, destinat a traslladar el micròfon segons les evolucions de l’actor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ giràfids

■ giràfids

masculí zoologia plural Família de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants Inclou la girafa i l’okapi singular Mamífer de la família dels giràfids