Es mostren 88940 resultats

■ gitanalla

■ gitanalla

femení Conjunt de gitanos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gitano
| gitana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gitano</title>

Etimologia: del ll. aegyptanus ‘egipcià’, pel fet de creure’s que els gitanos provenien d’Egipte
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als gitanos.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’una de les tribus del NW de l’Índia, amb una llengua pròpia, que vers l’any 900 dC iniciaren un èxode cap a Occident.
  3. masculí lingüística Llengua indoària, pròpia dels gitanos; els parlars gitanos de la península Ibèrica reben el nom de caló.
  4. [ús ofensiu basat en prejudicis racistes] despectivament
    1. adjectiu i masculí i femení Que enganya, estafa, etc. No et fiïs d’aquest, que és molt gitano.
    2. adjectiu Dit de la persona que va bruta, deixada. On vas, tan gitana?: ves-te a canviar el vestit, corre!
  5. femení entomologia Eruga de l’insecte lepidòpter Lymantria dispar.
  6. ball de les gitanes Dansa de parelles, de moviment viu, que hom ballava prop de les fàbriques i dels llocs de treball el Dijous Gras, al matí, com a continuació de les festes de carnaval.

■ gitano
| gitana

adjectiu Relatiu o pertanyent als gitanos masculí i femení etnologia Individu d’una de les tribus del NW de l’Índia, amb una llengua pròpia, que vers l’any 900 dC iniciaren un èxode cap a Occident masculí lingüística Llengua indoària, pròpia dels gitanos els parlars gitanos de la península Ibèrica reben el nom de caló ús ofensiu basat en prejudicis racistes despectivament adjectiu i masculí i femení Que enganya, estafa, etc No et fiïs d’aquest, que és molt gitano adjectiu Dit de la persona que va bruta, deixada On vas, tan gitana ves-te a canviar el vestit, corre femení entomologia Eruga…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gitar</title>

Etimologia: del ll. vg. *jĕctare, ll. jactare, íd., freqüentatiu del ll. jăcĕre, íd., que en els derivats es transforma en -jicĕre 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Llançar, tirar. Gitar un dard, una pedra.
    2. Treure d’un lloc, expulsar.
    3. especialment Vomitar.
    4. marina, marítim Llançar a la mar una part de la càrrega d’un vaixell per tal de salvar-lo.
  2. pronominal Ajeure’s, ficar-se al llit.

■ gitar

verb transitiu Llançar, tirar Gitar un dard, una pedra Treure d’un lloc, expulsar especialment Vomitar marina, marítim Llançar a la mar una part de la càrrega d’un vaixell per tal de salvar-lo pronominal Ajeure’s, ficar-se al llit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gitarada

■ gitarada

femení Menjar vomitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gitat

■ gitat

masculí Gitarada gitat de bruixa botànica Cranc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gitonogàmia

■ gitonogàmia

femení botànica Autogàmia en què els gàmetes femenins d’un pistil d’una flor són fecundats per gàmetes masculins procedents de pollen d’una altra flor de la mateixa planta
Gran Diccionari de la llengua catalana

givetià
| givetiana


<title type="display">givetià</title>

Partició sil·làbica: gi_ve_ti_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al givetià.
  2. masculí Segon estatge (i edat) del devonià mitjà, situat sobre el couvinià i sota el frasnià.

givetià
| givetiana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al givetià masculí Segon estatge i edat del devonià mitjà, situat sobre el couvinià i sota el frasnià
Gran Diccionari de la llengua catalana

gjelià
| gjeliana


<title type="display">gjelià</title>

Partició sil·làbica: gje_li_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al gjelià.
  2. masculí Sèrie superior (i època) del carbonífer superior marí de Rússia, que jeu damunt el kasimovià i sota el permià.

gjelià
| gjeliana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al gjelià masculí Sèrie superior i època del carbonífer superior marí de Rússia, que jeu damunt el kasimovià i sota el permià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gla</title>

Etimologia: del ll. glans, glandis, íd., en cat. ant. glan 1a font: s. XIII
    femení
    1. botànica Fruit sec, indehiscent i monosperm proveït d’una cúpula a la base, típic de les fagals, com l’alzina i el roure.
    2. donar una gla per fer cagar un roure figuradament i col·loquialment Fer un obsequi o un sacrifici petit amb la intenció d’obtenir un benefici molt superior.
    3. una gla fa un roure Refrany que significa que de causes petites neixen efectes grans.
  2. gla de mar zoologia Nom donat a diversos crustacis de la subclasse dels cirrípedes, de closca troncopiramidal.

■ gla

femení botànica Fruit sec, indehiscent i monosperm proveït d’una cúpula a la base, típic de les fagals, com l’alzina i el roure donar una gla per fer cagar un roure figuradament i colloquialment Fer un obsequi o un sacrifici petit amb la intenció d’obtenir un benefici molt superior una gla fa un roure Refrany que significa que de causes petites neixen efectes grans gla de mar zoologia Nom donat a diversos crustacis de la subclasse dels cirrípedes, de closca troncopiramidal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

glabel·la


<title type="display">glabel·la</title>

    femení
  1. antropologia física
    1. Punt craniomètric sagital situat en el punt més prominent de les arcades supraorbitals.
    2. Punt somàtic sagital situat en el punt més prominent de l’entrecella.
  2. paleontologia i zoologia Lòbul axial prominent que es troba a l’escut cefàlic dels trilobits, on s’uneixen els sis segments que componen la cua o pigidi.

glabel·la

femení antropologia física Punt craniomètric sagital situat en el punt més prominent de les arcades supraorbitals Punt somàtic sagital situat en el punt més prominent de l’entrecella paleontologia i zoologia Lòbul axial prominent que es troba a l’escut cefàlic dels trilobits, on s’uneixen els sis segments que componen la cua o pigidi