Es mostren 88939 resultats

■ gnetòpsids

■ gnetòpsids

masculí botànica plural Classe de gimnospermes constituïda per plantes llenyoses de fulles simples oposades i de flors unisexuals amb periant rudimentari singular Planta de la classe dels gnetòpsids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gnom


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gnom</title>

Etimologia: del ll. modern gnomus, creat per l’alquimista i metge suís Paracels (1493-1541) sobre el gr. gnṓmē ‘intel·ligència’, pel fet d’haver estat considerats els gnoms genis de la terra, o bé d’un gr. *gēnómos ‘el qui viu dins la terra’ 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. mitologia En la mitologia nòrdica, ésser fabulós, en figura de nan, que viu en les parts interiors de la terra i guarda les mines.
  2. literatura En els contes infantils, nan.

■ gnom

masculí mitologia En la mitologia nòrdica, ésser fabulós, en figura de nan, que viu en les parts interiors de la terra i guarda les mines literatura En els contes infantils, nan
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gnòmic1
| gnòmica

■ gnòmic1
| gnòmica

adjectiu Relatiu o pertanyent als gnoms Vegeu també gnòmic 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gnòmic2
| gnòmica

■ gnòmic2
| gnòmica

adjectiu Que conté, que compon, màximes aforístic 1 poesia gnòmica literatura Tipus de poesia popular de contingut moral i sentenciós Vegeu també gnòmic 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

gnomo-

gnomo-

Forma prefixada del mot grec gnō͂ma , que significa ‘signe distintiu opinió, judici’ Ex gnomologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gnomologia

■ gnomologia

femení literatura Collecció o tractat d’aforismes Ús de màximes en escriure o parlar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gnomològic
| gnomològica

■ gnomològic
| gnomològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la gnomologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gnòmon


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gnòmon</title>

Etimologia: del ll. gnomon, -ŏnis, i aquest, del gr. gnṓmōn, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. astronomia i rellotgeria
    1. Instrument rudimentari consistent en una columna, estaca o tija clavada verticalment a terra i emprat pels grecs per a determinar l’altura del Sol i la seva orientació (és a dir, l’hora).
    2. Estil i tija l’ombra del qual assenyala l’hora en els rellotges de sol.
  2. geometria Allò que resta d’un paral·lelogram quan hom treu un paral·lelogram semblant a ell i construït sobre un dels seus angles.

■ gnòmon

masculí astronomia i rellotgeria Instrument rudimentari consistent en una columna, estaca o tija clavada verticalment a terra i emprat pels grecs per a determinar l’altura del Sol i la seva orientació és a dir, l’hora Estil i tija l’ombra del qual assenyala l’hora en els rellotges de sol geometria Allò que resta d’un parallelogram quan hom treu un parallelogram semblant a ell i construït sobre un dels seus angles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gnomònic
| gnomònica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gnomònic</title>

Etimologia: de gnòmon 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al gnòmon.
  2. adjectiu cartografia i nàutica
    1. Dit del sistema de projecció en el qual el punt origen és el centre de l’esfera i el pla de projecció és un pla tangent a l’esfera.
    2. Dit de la carta nàutica que es basa en el sistema de projecció gnomònica.
  3. femení rellotgeria Art de construir rellotges de sol.

■ gnomònic
| gnomònica

adjectiu Relatiu o pertanyent al gnòmon adjectiu cartografia i nàutica Dit del sistema de projecció en el qual el punt origen és el centre de l’esfera i el pla de projecció és un pla tangent a l’esfera Dit de la carta nàutica que es basa en el sistema de projecció gnomònica femení rellotgeria Art de construir rellotges de sol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

gnoseo-

gnoseo-

Forma prefixada del mot grec gnō͂sis, gnō͂seōs , que significa ‘coneixement’ Ex gnoseologia