Es mostren 88940 resultats

gorjablanc
| gorjablanca

gorjablanc
| gorjablanca

gorjada

gorjada

Traducció

gorjagroc

gorjagroc

gorjal

gorjal

gorjut
| gorjuda

gorjut
| gorjuda

gormand
| gormanda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gormand</title>

Accessory
Etimologia: del fr. gourmand, íd., d’origen incert 1a font: 1653, DTo.
Body
    adjectiu i masculí i femení
    1. Dit d’aquell a qui agrada de menjar bé i amb plats abundosos.
    2. ésser gormand (d’alguna cosa) Ésser afeccionat a una menja determinada. La mainada és gormanda de xocolata. Els conills són gormands de pastanagues.
  1. Molt menjador.
  2. Llaminer, llépol.

gormand
| gormanda

gormandejar

gormandejar

Informació complementària

gormanderia

gormanderia

gornalenc
| gornalenca

gornalenc
| gornalenca

gorra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gorra</title>

Accessory
Compareu: l’acc. 1 1 amb casquet 1, gorro
Etimologia: potser del fr. gorre ‘elegància, luxe’, d’on anar de gorra, ant. ‘actuar per cortesia’, prodigant els cops de gorra, o per l’ús de dur gorra els estudiants pobres que feien de criats dels rics 1a font: 1432
Body
    femení
    1. Lligadura de tela, pell o punt, sense ales ni copa, generalment amb visera.
    2. Peça rodona de tela o de punt que s’adapta al cap i va lligada sota la barba.
    3. gorra de cop Lligadura de palla, pròpia dels infants, amb un sortint de secció semicircular tot al voltant per a evitar de rebre cops al cap; capçana.
    4. gorra de plat Gorra de visera, pròpia dels militars i de la policia, amb una part cilíndrica de poca altura i amb una altra de més ampla i plana al damunt.
  1. figuradament
    1. de gorra A despeses d’altri, especialment abusant-ne. Només ve a casa per poder menjar de gorra.
    2. fer una gorra (a algú) Aprofitar-se d’altri fent-se convidar per ell, fent-li pagar una despesa, etc.

gorra