Es mostren 88939 resultats

■ graben

■ graben

masculí geologia Fossa tectònica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gràcia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gràcia</title>

Partició sil·làbica: grà_ci_a
Etimologia: del ll. gratia, íd. 1a font: c. 1200, Hom.
    femení
    1. Allò que plau i atreu en les actituds, en les maneres, en l’enraonar, etc., d’algú. Ho ha dit amb molta gràcia.
    2. Qualitat que fa agradable algú o alguna cosa. Una noia plena de gràcies.
    3. Allò que, en algú o alguna cosa, satisfà estèticament per la naturalitat, espontaneïtat, facilitat, fluïdesa, congruïtat, etc., no per la força, potència, sublimitat, etc. La gràcia del temple està en l’esveltesa de les columnes.
    4. fer gràcia Plaure algú o alguna cosa per la seva gràcia o les seves gràcies. El nen és trempat com un gínjol: fa molta gràcia. Sobretot va fer-me gràcia l’agilitat amb què es movia.
    5. fer gràcia (a algú) Atreure’l, abellir-li, algú o alguna cosa. La mires amb uns ulls! Em sembla que aquesta noia et fa gràcia. Em fa molta gràcia d’anar-hi.
    6. fer gràcia irònicament Causar algú o alguna cosa sorpresa, irritació, etc. Em fas gràcia! Si encara ahir afirmaves tot el contrari. Fa gràcia que sigui ell justament qui ho digui.
    7. no fer gràcia (o fer molt poca gràcia) Desplaure, desvetllar recel, etc., algú o alguna cosa. Aquest home em fa molt poca gràcia. Això que ha insinuat no em fa gens de gràcia.
    8. no tenir cap (o cap mena de, o gens de, o gota de) gràcia Ésser alguna cosa desplaent, molesta, etc. Aquestes històries que t’empesques no tenen cap gràcia.
    9. tenir gràcia irònicament Ésser alguna cosa sorprenent, irritant, etc. Té gràcia que, a més de no pagar-me, m’insulti.
    1. Benvolença que una persona acorda a una altra, disposició a ésser agradable. Gaudia de la gràcia del rei.
    2. Allò que és acordat a algú perquè li és agradable, no perquè li sigui estrictament degut. Va dir-li que li concediria la gràcia que li demanés. Perdoneu-lo: feu-me aquesta gràcia. Li ho he demanat com una gràcia. Una gràcia de caritat, per l’amor de Déu.
    3. Perdó acordat benèvolament. El sobirà té el dret de gràcia.
    4. cristianisme Do gratuït, lliure i personal de Déu a l’home, pel qual, a aquest, li és ofert de participar de la vida divina.
    5. caure en gràcia (a algú) Ésser persona del seu grat, ésser-li simpàtic. Més val caure en gràcia que ésser graciós.
    6. cop de gràcia Cop amb què hom mata un ferit per evitar que pateixi més.
    7. cop de gràcia figuradament Allò que acaba de perdre algú.
    8. en gràcia de Déu cristianisme Net de pecat.
    9. estar en gràcia prop del rei (o de la reina, o del príncep, etc.) Gaudir de la seva benvolença, del seu favor.
    10. estat de gràcia cristianisme Estat del qui està en gràcia de Déu.
    11. fer gràcia (d’alguna cosa, a algú) Fer-li’n do, concedir-la-hi. El rei li feu gràcia de viles i castells.
    12. fer gràcia (d’alguna cosa, a algú) Perdonar-la-hi, no exigir-la-hi. Us faig gràcia de la indemnització.
    13. gràcia d’estat catolicisme Gràcia adequada a l’estat o càrrec d’una persona i a les responsabilitats que en deriven.
    14. per la gràcia de Déu història Expressió afegida sovint al títol de monarques o caps d’estat de països cristians.
  3. plural
    1. Testimoniatge d’agraïment. Ja li n’has donat les gràcies? Vinc a donar-te les gràcies pel teu ajut.
    2. acció de gràcies religió Acció de donar gràcies a Déu per algun esdeveniment, obra, etc., que hom interpreta com a do seu.
    3. donar gràcies (d’alguna cosa, a algú) Atribuir-li’n el resultat favorable, el mèrit, etc. Ja pot donar-me gràcies el seu germà.
    4. gràcies! (o moltes gràcies!, o gràcies per [o de] [alguna cosa]) Expressions de cortesia amb què hom manifesta agraïment. Gràcies pel teu interès!
    5. gràcies a locució prepositiva Mitjançant, per. Ens n’hem sortit gràcies a ell.
    6. gràcies a Déu Expressió pietosa amb què hom atribueix a Déu alguna cosa que considera com un bé. Gràcies a Déu, ja no corre perill. Tots estem bons, gràcies a Déu.
    7. gràcies a Déu! Expressió amb què hom manifesta satisfacció perquè per fi s’ha esdevingut alguna cosa que havia esperat llargament, perquè no ha arribat a esdevenir-se alguna cosa que temia, etc. Gràcies a Déu! Ja era hora que vinguessis! Gràcies a Déu que no li ho has dit!
    1. dret Benefici especial concedit pel poder públic sense compensació directa.
    2. dret penal Facultat de les més altes magistratures de l’estat, consistent a concedir una remissió total o parcial de la condemna o l’anul·lació de l’antijuridicitat del fet que motivà la condemna.
    3. edicte de gràcia Proclama amb la qual era concedit periòdicament, per la inquisició, un quant temps per a confessar algun acte heterodox, sense incórrer en les penes previstes, o amb reducció d’aquestes penes.
    4. dret penal Indult.
    5. termini de gràcia (o de cortesia) dret mercantil Ampliació del terme de pagament, una vegada vençut el deute.

■ gràcia

femení Allò que plau i atreu en les actituds, en les maneres, en l’enraonar, etc, d’algú Ho ha dit amb molta gràcia Qualitat que fa agradable algú o alguna cosa Una noia plena de gràcies Allò que, en algú o alguna cosa, satisfà estèticament per la naturalitat, espontaneïtat, facilitat, fluïdesa, congruïtat, etc, no per la força, potència, sublimitat, etc La gràcia del temple està en l’esveltesa de les columnes fer gràcia Plaure algú o alguna cosa per la seva gràcia o les seves gràcies El nen és trempat com un gínjol fa molta gràcia Sobretot va fer-me gràcia l’agilitat amb què es movia fer…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ graciable

■ graciable

adjectiu dret Que hom pot atorgar graciosament, sense subjecció a precepte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ graciar

■ graciar

verb transitiu dret penal Eximir el condemnat de la pena que li ha estat imposada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

gracienc
| gracienca

gracienc
| gracienca

adjectiu i masculí i femení Del barri de Gràcia Barcelona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gràcil

■ gràcil

adjectiu Prim i delicat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gracilitat

■ gracilitat

femení Qualitat de gràcil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

gracil·làrids


<title type="display">gracil·làrids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família que aplega unes 2 500 espècies de microlepidòpters diminuts, d’ales acolorides, lineals les posteriors, i amb llarga pilositat.
  2. singular Insecte de la família dels gracil·làrids.

gracil·làrids

masculí entomologia plural Família que aplega unes 2 500 espècies de microlepidòpters diminuts, d’ales acolorides, lineals les posteriors, i amb llarga pilositat singular Insecte de la família dels gracillàrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gracíola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gracíola</title>

Partició sil·làbica: gra_cí_o_la
femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia vivaç, de la família de les escrofulariàcies (Gratiola officinalis), de fulles oposades, sèssils i linears de flors axil·lars i de fruits capsulars, que té propietats vomitives, purgants i vermífugues.

■ gracíola

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia vivaç, de la família de les escrofulariàcies Gratiola officinalis , de fulles oposades, sèssils i linears de flors axillars i de fruits capsulars, que té propietats vomitives, purgants i vermífugues
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ graciós
| graciosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">graciós</title>

Partició sil·làbica: gra_ci_ós
Etimologia: del ll. gratiosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
  1. adjectiu Que té gràcia o fa gràcia, ple de gràcia. Tenia una filla molt bella i graciosa. El graciós somriure d’una escultura gòtica. Aquest ornament no és gens graciós.
  2. adjectiu
    1. Concedit com una gràcia. Un do graciós.
    2. dret Que acorda una gràcia.
  3. adjectiu història Tractament inherent a la dignitat dels reis d’Anglaterra.
  4. masculí teatre
    1. En moltes obres dramàtiques castellanes, sobretot del segle d’or, personatge de caràcter festiu.
    2. Actor que fa el paper d’aquest personatge.

■ graciós
| graciosa

adjectiu Que té gràcia o fa gràcia, ple de gràcia Tenia una filla molt bella i graciosa El graciós somriure d’una escultura gòtica Aquest ornament no és gens graciós adjectiu Concedit com una gràcia Un do graciós dret Que acorda una gràcia adjectiu història Tractament inherent a la dignitat dels reis d’Anglaterra masculí teatre En moltes obres dramàtiques castellanes, sobretot del segle d’or, personatge de caràcter festiu Actor que fa el paper d’aquest personatge
Informació complementària
Traducció