Es mostren 88940 resultats

■ gramola

■ gramola

femení electroacústica i música Model de gramòfon accionat per corrent elèctric en lloc de mitjans mecànics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gramós
| gramosa

■ gramós
| gramosa

adjectiu agricultura Relatiu o pertanyent al gram Dit de l’indret on es cria abundantment el gram
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grampilló

■ grampilló

masculí fusteria Clau sense cabota, en forma de U, amb punta a cada extrem
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grampó

■ grampó

masculí esports Armadura metàllica proveïda de diverses punxes i que hom subjecta sota la sola de les botes per avançar sobre el glaç o la neu molt dura dialectal tecnologia cargol 7
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gràmpola

■ gràmpola

femení construcció naval Femella gran de ferro que porten les barques grosses sense timó fix
Gran Diccionari de la llengua catalana

gramponador

gramponador

masculí dialectal tecnologia Tornavís
Gran Diccionari de la llengua catalana

gramponar

gramponar

verb transitiu dialectal cargolar 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grampositiu
| grampositiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">grampositiu</title>

Partició sil·làbica: gram_po_si_tiu
adjectiu microbiologia Dit del bacteri amb una paret cel·lular formada únicament per glicoproteïnes que, quan és sotmès a una tècnica bacteriològica basada en el tractament amb un colorant bàsic (tinció de Gram), conserva el color en tractar-lo amb alcohol.

■ grampositiu
| grampositiva

adjectiu microbiologia Dit del bacteri amb una paret cellular formada únicament per glicoproteïnes que, quan és sotmès a una tècnica bacteriològica basada en el tractament amb un colorant bàsic tinció de Gram , conserva el color en tractar-lo amb alcohol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gran


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gran</title>

Compareu: l’acc. 1 amb gros 1
Etimologia: del ll. grandis ‘grandiós; d’edat avançada’ 1a font: s. XII, Hom.
  1. adjectiu
    1. Que té unes mesures considerables, que excedeix la mida o el grau ordinaris, usuals, en dimensions superficials, capacitat, quantitat, intensitat. Una plaça, un estany, grans. La sala del davant és més gran que la del darrere. Un gran nombre de persones. Grans obstacles, dificultats, etc. La màquina fa un gran soroll.
    2. Dit d’allò que és més gran que una altra cosa de la mateixa espècie, que l’excedeix en mida o grau. Posa-ho al calaix gran.
    3. en gran locució adverbial En grans proporcions. Despendre en gran. Fer les coses en gran.
  2. especialment
    1. adjectiu Que és pervingut al límit o a un grau considerablement avançat de l’edat o la creixença pròpies de l’estadi corresponent. Un home, una noia, un nen, grans. El meu pare és tan gran com el teu.
    2. adjectiu i masculí i femení Que és més gran que un altre o els altres, que els excedeix en edat o alçada. El germà gran. És la nena gran de la colla.
    3. adjectiu i masculí plural Dit de la persona adulta, per contraposició al nen, o de la persona d’edat avançada, per contraposició al jove. Una persona gran no ha d’abusar d’un menut. A la tarda, fan una sessió per als petits, i a la nit la fan per als grans.
    4. fer-se gran (un nen) Créixer. Aquest nen cada dia es fa més gran.
    5. fer-se (o tornar-se) gran (un adult) Envellir. La mare s’ha fet gran de cop.
    6. gran dia (o gran vespre, o gran hora de nit, etc.) Ben entrat el dia, el vespre, etc.
  3. masculí Grandària, dimensions. De quin gran ha de ser?
    1. adjectiu Que ultrapassa el nivell ordinari quant a dignitat, mèrits, condició intel·lectual o moral, etc. Dos grans savis aconsellaven un gran rei. Un gran poeta. És una gran persona.
    2. adjectiu per extensió Una gran ànima.
    3. masculí Personatge elevat en dignitat.
    4. gran d’Espanya història Dignitat màxima de la noblesa d’Espanya immediatament després de la d’infant d’Espanya i abans de la categoria dels títols del Regne.
  5. gran mal patologia Denominació de l’atac d’epilèpsia quan va acompanyat de convulsions.

■ gran

adjectiu Que té unes mesures considerables, que excedeix la mida o el grau ordinaris, usuals, en dimensions superficials, capacitat, quantitat, intensitat Una plaça, un estany, grans La sala del davant és més gran que la del darrere Un gran nombre de persones Grans obstacles, dificultats, etc La màquina fa un gran soroll Dit d’allò que és més gran que una altra cosa de la mateixa espècie, que l’excedeix en mida o grau Posa-ho al calaix gran en gran locució adverbial En grans proporcions Despendre en gran Fer les coses en gran especialment adjectiu Que és pervingut al límit o a un grau…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">grana</title>

Etimologia: del ll. grana, pl. de granum ‘gra’ 1a font: 1575, DPou.
  1. femení
    1. botànica Llavor.
    2. agricultura Porció de civada o altre gra que hom dona a les haveries.
    3. grana de capellà gastronomia Postres de músic.
  2. masculí entomologia Cotxinilla.
    1. masculí colorants Carmí. Un penó d’or i grana.
    2. adjectiu invariable De llistes blaves i grana.

■ grana

femení botànica Llavor agricultura Porció de civada o altre gra que hom dona a les haveries grana de capellà gastronomia Postres de músic masculí entomologia Cotxinilla masculí colorants Carmí Un penó d’or i grana adjectiu invariable De llistes blaves i grana
Informació complementària
Traducció