<title type="display">granofíric</title>
Body
adjectiu petrografia Dit de la microestructura gràfica de gra fi.
Es mostren 88940 resultats
granofíric
| granofírica
granofíric
| granofírica
adjectiu petrografia Dit de la microestructura gràfica de gra fi
■
granollerí
| granollerina
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">granollerí</title>
Body
adjectiu i masculí i femení De Granollers (Vallès Oriental).
■
granollerí
| granollerina
adjectiu i masculí i femení De Granollers Vallès Oriental
granollessenc
| granollessenca
<title type="display">granollessenc</title>
Body
adjectiu i masculí i femení Granollerí.
granollessenc
| granollessenca
adjectiu i masculí i femení Granollerí
■
granor
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">granor</title>
Accessory
Etimologia: de gra 1a font: s. XVII
Body
femení agricultura Acció de granar els cereals.
■
granor
femení agricultura Acció de granar els cereals
■
granot
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">granot</title>
Accessory
Etimologia: de granota 1a font: s. XV
Body
masculí zoologia Granota.
■
granot
masculí zoologia Granota
■
granota
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">granota</title>
Accessory
Etimologia: de l’ant. granolla, amb un sufix més trivial, del ll. vg. *ranucŭla (cl. ranuncŭla), dimin. de rana ‘granota’, amb influx d’un preromà kraksantos ‘gripau’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
femení
-
zoologia
- Nom donat a alguns amfibis de la subclasse dels anurs que pertanyen a les famílies dels pípids, dels hílids, dels braquicefàlids, dels racofòrids, i, especialment, dels rànids.
- Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels i de la família dels rànids (Rana sp), amb el cap tan ample com llarg, ulls sobresortints amb la pupil·la vertical, llengua protràctil, dits units per una membrana i amb la pell llisa i de color uniforme, entre les espècies del qual cal destacar la granota bramadora (R. catesbeiana), la granota comuna (o verda) (R. perezi), la granota gegant (R. goliath), la granota roja (o vermella) (R. temporaria), i la granota saltadora (R. dalmantina).
- granota de vidre Amfibi anur de l’ordre dels procels i de la família dels hílids (Cochranella sp), arborícola, propi de l’Amèrica del Sud.
- granota d’ungles Amfibi anur de l’ordre dels opistocels i de la família dels pípids (Xenopus laevis), propi de l’Àfrica, utilitzat en l’antiga prova de l’embaràs.
- granota marsupial Amfibi anur de l’ordre dels procels i de la família dels braquicefàlids (Rhinoderma darwini), típic de Xile, saltador i grimpador.
- granota peluda Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels i de la família dels rànids (Trichobatrachus robustus), amb llargues vellositats que penetren en els vasos capil·lars.
- granota pintada Amfibi anur de la família dels discoglòssids (Discoglossus pictus), de cos robust, musell punxegut i coloració variable, que viu en aigües tranquil·les i poc profundes.
- granota voladora Gènere d’amfibis anurs de l’ordre dels diplasiocels i de la família dels racofòrids (Racophorus sp) amb un replec que va de l’ull fins a l’esquena, propi de la Xina, la Indoxina i les Filipines.
- oficis manuals Vestit de feina d’una sola peça amb cos, camals i, generalment, mànigues.
■
granota
femení zoologia Nom donat a alguns amfibis de la subclasse dels anurs que pertanyen a les famílies dels pípids, dels hílids, dels braquicefàlids, dels racofòrids, i, especialment, dels rànids Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels i de la família dels rànids Rana sp , amb el cap tan ample com llarg, ulls sobresortints amb la pupilla vertical, llengua protràctil, dits units per una membrana i amb la pell llisa i de color uniforme, entre les espècies del qual cal destacar la granota bramadora R catesbeiana , la granota comuna o verda R perezi , la granota gegant R goliath , la granota…
■
granoteta
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">granoteta</title>
Accessory
Etimologia: de granota
Body
-
femení
- Granota petita.
- granoteta de punts zoologia Gripauet.
- granoteta de Sant Anton zoologia Reineta.
■
granoteta
femení Granota petita granoteta de punts zoologia Gripauet granoteta de Sant Anton zoologia Reineta
gransa
<title type="display">gransa</title>
Body
femení química Material plàstic, en forma de petits grans o cilindres preformats, que hom utilitza per a emmotllar.
gransa
femení química Material plàstic, en forma de petits grans o cilindres preformats, que hom utilitza per a emmotllar
gransadora
<title type="display">gransadora</title>
Body
femení química Màquina que hom utilitza per a fer gransa.
gransadora
femení química Màquina que hom utilitza per a fer gransa
■
grànul
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">grànul</title>
Accessory
Etimologia: del ll. granŭlum, íd. 1a font: 1917, DOrt.
Body
-
masculí
- Gra petit o partícula.
- astronomia Cel·la de la granulació de la fotosfera solar.
-
citologia
- Nom aplicat a diversos corpuscles cel·lulars.
- Corpuscle del cloroplast, més o menys cilíndric, de 0,3 a 2μ de diàmetre.
- farmàcia, indústria farmacèutica Petita píndola que conté de 0,1 mg a 1 mg de substància activa, recoberta per una capa de sacarosa, goma aràbiga o lactosa.
- fisiologia Partícula intracel·lular que es tenyeix amb determinats colorants.
- geologia Clast de dimensions compreses entre 2 i 4 mm.
- histologia Element de forma més o menys esfèrica que hom pot observar a l’interior o a la superfície de cèl·lules, teixits o òrgans.
■
grànul
masculí Gra petit o partícula astronomia Cella de la granulació de la fotosfera solar citologia Nom aplicat a diversos corpuscles cellulars Corpuscle del cloroplast, més o menys cilíndric, de 0,3 a 2μ de diàmetre farmàcia, indústria farmacèutica Petita píndola que conté de 0,1 mg a 1 mg de substància activa, recoberta per una capa de sacarosa, goma aràbiga o lactosa fisiologia Partícula intracellular que es tenyeix amb determinats colorants geologia Clast de dimensions compreses entre 2 i 4 mm histologia Element de forma més o menys esfèrica que hom pot observar a l’interior o a la superfície…