Es mostren 88939 resultats

■ gràvid
| gràvida

■ gràvid
| gràvida

adjectiu Feixuc, carregat medicina Dit de la dona embarassada medicina Dit de l’úter quan conté un embrió o un fetus figuradament Un núvol gràvid de pluja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gravidesa

■ gravidesa

femení Condició de gràvid
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gravídic
| gravídica

■ gravídic
| gravídica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la gravidesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ graviditat

■ graviditat

femení gravidesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gravímetre

■ gravímetre

masculí geofísica Aparell que serveix per a mesurar l’anomalia de l’acceleració de la gravetat física Tipus d’areòmetre per a determinar el pes específic dels sòlids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gravimetria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gravimetria</title>

Partició sil·làbica: gra_vi_me_tri_a
Etimologia: de gravi- i -metria
    femení
  1. geofísica Part de la geofísica que s’ocupa de la mesura de l’acceleració de la gravetat i de la mesura de les anomalies que aquesta acceleració presenta.
  2. química analítica Determinació directa del pes del constituent problema contingut en un pes predeterminat de mostra, o en la del pes d’un derivat d’aquell constituent.

■ gravimetria

femení geofísica Part de la geofísica que s’ocupa de la mesura de l’acceleració de la gravetat i de la mesura de les anomalies que aquesta acceleració presenta química analítica Determinació directa del pes del constituent problema contingut en un pes predeterminat de mostra, o en la del pes d’un derivat d’aquell constituent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gravimètric
| gravimètrica

■ gravimètric
| gravimètrica

adjectiu geofísica i química analítica Relatiu o pertanyent a la gravimetria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gravíssim
| gravíssima

■ gravíssim
| gravíssima

adjectiu Molt greu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gravit

■ gravit

masculí botànica Planta herbàcia biennal de la família de les compostes Pallenis spinosa , de fulles oblongues o lanceolades i de capítols grocs, amb un involucre de bràctees radials punxoses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gravitació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gravitació</title>

Partició sil·làbica: gra_vi_ta_ci_ó
Etimologia: de l’angl. gravitation (1645), del ll. cient. modern gravitatio, -ōnis, usat especialment pel físic angl. Isaac Newton (1642-1727), descobridor de la llei de la gravitació universal, format a partir del ll. cl. gravĭtas, -ātis ‘gravetat’ 1a font: 1839, DLab.
    femení física
    1. Acció de gravitar;
    2. l’efecte.
  2. Noció física que intenta d’explicar les aparents forces d’atracció mútua entre masses materials.

■ gravitació

femení física Acció de gravitar l’efecte Noció física que intenta d’explicar les aparents forces d’atracció mútua entre masses materials
Traducció