Es mostren 88939 resultats

■ gravitacional

■ gravitacional

adjectiu física Relatiu o pertanyent a la gravitació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gravitant

■ gravitant

adjectiu Que gravita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gravitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gravitar</title>

Etimologia: del ll. científic gravitare, íd., del ll. cl. gravĭtas, -ātis ‘gravetat’ 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
    1. física Carregar un cos el seu pes sobre un altre. La volta gravita damunt els pilars.
    2. figuradament Tota la responsabilitat gravita sobre ell.
    1. física Estar un cos sotmès a l’atracció gravitatòria d’un altre.
    2. figuradament Tots els interessos graviten al voltant del seu.

■ gravitar

verb intransitiu física Carregar un cos el seu pes sobre un altre La volta gravita damunt els pilars figuradament Tota la responsabilitat gravita sobre ell física Estar un cos sotmès a l’atracció gravitatòria d’un altre figuradament Tots els interessos graviten al voltant del seu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

gravitatiu
| gravitativa

gravitatiu
| gravitativa

adjectiu física Relatiu o pertanyent a la gravetat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gravitatori
| gravitatòria

■ gravitatori
| gravitatòria

adjectiu física Gravitacional
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gravitó

■ gravitó

masculí partícules elementals Bosó que transmet la interacció gravitacional
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gray

■ gray

masculí símbol Gy física atòmica Unitat de dosi de radiació absorbida per unitat de massa del sistema internacional equivalent a un joule per quilogram
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ greal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">greal</title>

Partició sil·làbica: gre_al
Etimologia: del ll. cret(e)a ‘terrissa, argila’, amb el sufix -al, -ale, en cat. ant. gradal, tenint en compte que es tracta d’un recipient de terrissa 1a font: 1380
    masculí
  1. antigament Plat, especialment gran o profund.
  2. [en majúscula] especialment cristianisme i literatura Segons una certa tradició, calze usat per Crist al sant sopar, a la recerca del qual anaven diversos cavallers.

■ greal

masculí antigament Plat, especialment gran o profund en majúscula especialment cristianisme i literatura Segons una certa tradició, calze usat per Crist al sant sopar, a la recerca del qual anaven diversos cavallers
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ greala

■ greala

femení Gibrella Rentamans Cassola de terra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grec
| grega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">grec</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De Grècia (estat d’Europa), dels grecs (poble) o del grec (llengua).
  2. masculí i femení història Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent del nord d’Europa, habità el SE del continent i els ribatges de la Mediterrània.
  3. masculí lingüística Llengua indoeuropea parlada a l’Hèl·lade, a les costes i a les illes de la mar Egea.

■ grec
| grega

adjectiu i masculí i femení De Grècia estat d’Europa, dels grecs poble o del grec llengua masculí i femení història Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent del nord d’Europa, habità el SE del continent i els ribatges de la Mediterrània masculí lingüística Llengua indoeuropea parlada a l’Hèllade, a les costes i a les illes de la mar Egea
Informació complementària
Traducció