Es mostren 88939 resultats

grinyol

grinyol

grinyolar

grinyolar

griot

griot

grip


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">grip</title>

Accessory
Etimologia: del fr. grippe, íd., der. de gripper ‘agafar de sobte’, frànc. *gripan ‘agafar’, per l’atac sobtat de la grip, o millor de l’al. suís grüpi, íd., der. de grüpen ‘tremolar de fred, de febre’ 1a font: 1864, DLab.
Body
femení o masculí Malaltia infecciosa aguda i contagiosa, d’etiologia viral i començament sobtat, que causa febre, esgarrifança, mal de cap, astènia, miàlgies i símptomes d’afecció a les vies respiratòries. És anomenada també influença.

grip

gripal

gripal

gripatge

gripatge

gripau


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gripau</title>

Accessory
Partició sil·làbica: gri_pau
Etimologia: potser de l’oc. grapaut o el fr. crapaud, íd., del frànc. *krappa ‘ganxo’ (v. grapa), amb influx del bearnès gripà ‘enganxar’ o del fr. grippe ‘ganxo’ 1a font: 1670
Body
    masculí
  1. zoologia
    1. Nom donat a diversos amfibis de la subclasse dels anurs.
    2. Gènere d’amfibis anurs de l’ordre dels procels i de la família dels bufònids (Bufo sp), de cos arrodonit i pell amb berrugues. Cal destacar-ne el gripau comú (B. bufo), el gripau corredor (B. calamita), el gripau verd (B. viridis) i el gripau gegant (o marí) (B. marinus).
    3. gripau d’esperons Nom donat als amfibis anurs de l’ordre dels anomocels que pertanyen al gènere Pelobates, que presenten un fort esperó a les potes posteriors.
    4. gripau llevadora Tòtil.
    5. gripau raucador Amfibi anur de l’ordre dels opistocels i de la família dels discoglòssids (Bombina variegata), que secreta un líquid que irrita les mucoses.
  2. ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels làbrids (Ctenolabrus rupestris), de color rosat amb l’opercle dentat.

gripau

gripauet

gripauet

grípia

grípia

gris1

gris1