Es mostren 88940 resultats

■ gruer
| gruera

■ gruer
| gruera

adjectiu cinegètica Dit de l’ocell de presa destinat a caçar la grua Un falcó gruer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grufa

■ grufa

femení dialectal Part anterior del morro del porc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grufada

■ grufada

femení dialectal Acció de grufar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grufar

■ grufar

verb transitiu dialectal Fotjar la terra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gruids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gruids</title>

Partició sil·làbica: gruids
    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, que tenen el dit polze més amunt que els altres, el bec llarg i les rèmiges secundàries molt desenvolupades.
  2. singular Ocell de la família dels gruids.

■ gruids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, que tenen el dit polze més amunt que els altres, el bec llarg i les rèmiges secundàries molt desenvolupades singular Ocell de la família dels gruids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gruïformes

■ gruïformes

masculí ornitologia plural Ordre d’ocells camallargs que tenen el coll esvelt i el bec llarg i fort i que volen amb el coll i les potes estirats singular Ocell de l’ordre dels gruïformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

gruïnals


<title type="display">gruïnals</title>

Partició sil·làbica: gru_ï_nals
    femení botànica
  1. plural Ordre de dicotiledònies dialipètales compost per plantes herbàcies amb flors hipògines, actinomorfes i pentàmeres, i amb fruits sovint esquizocàrpics.
  2. singular Planta de l’ordre de les gruïnals.

gruïnals

femení botànica plural Ordre de dicotiledònies dialipètales compost per plantes herbàcies amb flors hipògines, actinomorfes i pentàmeres, i amb fruits sovint esquizocàrpics singular Planta de l’ordre de les gruïnals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gruista

■ gruista

masculí i femení Persona encarregada de manejar una grua
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gruix


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gruix</title>

Partició sil·làbica: gruix
Etimologia: d’un ll. vg. *grŏssies, format sobre el ll. cl. grŏssus ‘gras, gruixut’ (cf. greix) 1a font: 1381
    masculí
  1. La tercera dimensió d’un cos (llargària i amplària essent-ne les altres dues).
  2. Dimensió altra que la llargària en un cos en què les altres dues són iguals.
  3. En un cos de dues cares, la distància de l’una a l’altra.
  4. gros 3 1. Ja ha passat el gruix de la manifestació.
  5. gruix de perfil aeronàutica En un perfil aerodinàmic, el major dels segments, perpendiculars a la corda del perfil, compresos entre el contorn superior i l’inferior.

■ gruix

masculí La tercera dimensió d’un cos llargària i amplària essent-ne les altres dues Dimensió altra que la llargària en un cos en què les altres dues són iguals En un cos de dues cares, la distància de l’una a l’altra gros 3 1 Ja ha passat el gruix de la manifestació gruix de perfil aeronàutica En un perfil aerodinàmic, el major dels segments, perpendiculars a la corda del perfil, compresos entre el contorn superior i l’inferior
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gruixa

■ gruixa

femení Gruix
Traducció